Les coses canvien

Les coses canvien,
la brisa del mar no és la mateixa
que ahir et feia pessigolles
sota el somriure.
- Avui et va tallant els llavis
amb un ganivet oxidat
d'aigua marina.-
No provis d'entreveure
el que amaga la fina cortina
del cel.
- Portes massa ombres als ulls,
per saber més veritats de fum.-
Conforma't endevinant siluetes
entre la papiroflexia dels núvols.
Les coses canvien,
i potser, ara, la història acabarà diferent
que ahir.
- La fi és només un preludi
cap per avall.-
Les paraules ja no llisquen pels teus llavis
amb tanta facilitat però,
avui,
l'oli dels meus ulls et demana un esforç.
Se que el passat és pesat
i insalvable - A vegades, fins i tot, inservible.-
i no vull saber on guardes totes les pells
que has anat mudant en va.
El destí t'ha perseguit amb esma
- El pressenties entre les esquerdes,
les llums, cada cop més febles,
dels fanals
i els fiblons de cada llamp.-
però avui ha quedat obsolet.
- Se l'ha endut la tramuntana
que empeny les ones.-
Les coses canvien,
el temps fa gargots sobre el mar
fins que un dia ens reconeixem
entre el caos d'un reflex
i ens donem la mà
per desaparèixer junts.