Les claus a sobre la tauleta...

Les claus a sobre la tauleta,
la porta tancada,
el full en blanc,
l'ànima cansada.


Tu al meu cap,
i els meus pensaments difossos,
a dintre dels meus ulls tristos,
plens de falsos somriures.


Els dubtes han sigut retirats,
com un mocador que s'usa i es llença,
vaig tenir dubtes i els vaig llençar,
perquè no tinc dubte de que et segueixo estimant.


La meva mirada es oberta..
els meus pensaments es lliguen en ella,
i doncs, perque no m'entens?
O perque no vols entendra'm?


Admitits han sigut els errors,
tant per la teva part com per la meva.
Vam poder tornar enrera,
i ho deixàrem correr..


I les claus hi son sobre la tauleta,
i la porta encara és tancada,
i el full hi és xop de llàgrimes,
i l'ànima ara dorm, callada i sola.
Segueix cansada.