Les cinc fantàstiques

Som unes actrius bones, bones de veritat. Acabem de fundar la nostra pròpia companyia teatral "Les Ximpletes" i la cosa pinta súper bé.
D´entrada el nostre principal objectiu era el de definir-nos per un gènere que és el que se´ns dóna millor a les cinc components del grup.
Ens vam decantar per la comèdia i la música, ja que de drames ja n´hi ha prou i de sobres en aquests móns de Déu.
I no penseu que el tema està "xupat". ¿Quantes vegades heu sentit dir que és més fàcil fer plorar que riure ? Moltes, oi ?
Nosaltres som optimistes, vitalistes, eufòriques si cal i sobretot professionals de cap a peus. Transmetem alegria, ganes de riure i energia, que per començar no està gens malament. És la millor teràpia que us podem oferir i, a sobre, resultem més assequibles que qualsevol psiquiatre novell.
Les cinc ens vam formar a l´Institut del Teatre de Barcelona, tot i que cap de nosaltres som barcelonines. Som de Tàrrega i de sempre hem viscut els festivals teatrals de la nostra vila amb gran passió. De ben petites ja havíem fet algun paperet amb força èxit, la qual cosa ens encoratjà a tirar endavant en aquest món de mones.
Bé, us presentaré les meves companyes pel nom artístic perquè ens fa més il·lusió. El vam triar acuradament fent ús de la nostra gran imaginació.
Jo, la que fa de pont entre nosaltres i vosaltres, sóc la Preisi, (us confesso que la primera "i" és un afegitó per motius artístics i una mica personals, com la humilitat o la modèstia…). Però caram, ben mirat, per alguna cosa m´han escollit com a portaveu i líder del grup. M´encanta dirigir, organitzar, manar, controlar els calerons… Però no ho faig pas amb mala sombra -mala ombra?, que lleig queda!-. Al contrari, em considero molt simpàtica i oberta a qualsevol suggeriment. Xiulo molt bé i exploto aquesta qualitat que tinc sempre que ve al cas. També canto com els àngels junt amb la meva companya Graciela, que té una gràcia innata gesticulant i imitant a qui sigui. A continuació us parlaré de la Moni, la més còmica de totes; és com una moneta que es desplaça amb gran agilitat per l´escenari i ,a sobre, fa tonteries que reinventa a cada funció. Ens fa anar de bòlit a totes, però ens ho passem pipa!
Ens en falten dues que són les bessones. Són clavades i ballen tan sincronitzades que et deixen embadalida amb els seus moviments. Si voleu us dic els seus noms, però encara ara nosaltres les confonem. Es diuen Narra i Dora, per allò de que s´ impliquen en els guions dels nostres musicals…
Bé, ara us voldria dir que estem en el vestuari collocant-nos el modelet que ens pertoca a cadascuna. Després passarem a maquillar-nos i finalment
començarem l´actuació.
El fantàstic rètol lluminós del teatre que il.lumina tot el carrer anuncia la nostra obra, en la qual hi hem col·laborat totes. Les bessones, a l´estil dels germans Cohen- però en versió còmica-, han escrit el guió. Jo l´he supervisat i he donat el meu vist-i-plau. La Graciela, música de tota la vida ha intervingut en la part que ja us podeu imaginar i, finalment, la Moni ha vetllat per la posada en escena i el vestuari que són dignes de veure.
No és per res, però ja que se´n parla tant dels "quatre fantàstics » jo m´atreviria a dir- modèstia a part-, que nosaltres en som una més, encara.
Amics i amigues, està a punt d´aixecar-se el taló. Com sempre estem un xic nervioses, però tenim una gran confiança entre nosaltres que ens fa treure aquest nus de l´estómac tan bon punt entrem en acció.
No voldria ser mal educada, però ja veieu que se m´acaba el temps. Em sap greu, però us he de deixar.
Ah! M´oblidava d´una cosa molt important: esteu convidats a veure "Belluga´t, salta del sofà".
Actuem cada dia, menys els dilluns, a la Sala BOIMILLOR de Gràcia. En aquest barri la gent té molta marxa. Per cert, no us entren ganes de venir a veure´ns ?
Au, afanyeu-vos i traieu les entrades per a demà que avui faríeu tard. Allò de « convidats » ha estat un petit lapsus…Ai aquests nervis ! El negoci és el negoci… Ho compreneu, oi ?
Un petonet de la Presi de les « ximpletes» Sentiu els aplaudiments ? Guau amb l´adrenalina… Adéééu !