Les arracades catalanes

He parlat en un altre relat de les joies catalanes sense concretar-ne cap però ara aquí parlaré de les joies que compra el nuvi català a la seva promesa.
Fets els capítols el nuvi compra les joies. Les joies consistien principalment en arracades, anell i agulla de pit. En alguns casos se'n feia el present a l'instant de comprar-les i la núvia contenta les lluïa.
Les arracades havien estat en altre temps i encara ho son signe d'esclavatge i possessió. Els esclaus els posaven una arracada i podien saber qui era el seu amo.
Les arracades també revelaven la possessió de la muller.
Tanmateix la tradició de portar arracades era signe de casada se'ls anomena arengades. La noia es penjava una arracada, quan era promesa i quan es casava es penjava l'altre. Les arengades eren llargues , molt fines i bellugadisses , arran d'espatlles, també hem de dir que una arracada es senyal de prometatge, doncs el noi quan anava a demanar la ma d'una noia portava un estoig amb una arracada, la noia tot seguit de la posava i això era senyal de prometatge.
L'anell es sens dubte un dels ritus més característics de l'agrupació. Hom ha donat diferents interpretacions. Es creu que representa la cadena la qual la muller era lligada al marit. Entre els pobles antics de cultura romànica hom deia que també unides les dues anells no es podia desfer, era màgicament.
Un cop lluïa l'anell el casament no es podia desfer per efecte de forces màgiques, sobrenaturals, d'aquí ve el costum de gravar d'amunt dels anells frases al·lusives a la felicitat conjugal quan la núvia era pubilla, el nuvi havia de pagar totes les joies i l'anell representava les arres, 13 monedes, i el que no podia arribar a tant ho feia amb monedes de plata. Aquest anells i aquestes monedes representant el senyal de matrimoni aquest costum recorda el costum hel·lènic que es reduïa a donar-se la mans dretes i fent-se formalment un fort petó.