Lenta persecució

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

... a part de divertit i enginyós, un rere fons que et fa pensar. Bo, molt bo!

Una abraçada!

Clar que si !!

Ja és hora de que els pobres llimacs deixin de ser uns sense sostre!!

Aquest s'ha espavilat i s'ha fet okupa!

Estic per posar caragols xerraires a una història que estic començant...

El policia què és? Un plegadéu? Un escarabat piloter? Una sargantana escuada?

Una abraçada!!

:-)

Molt bo!

No hauria el cargol de ser un llimac i assenyalar el lladre cargol (ara en possessió de la seva casa)?

però amb un encant i sobretot humor especial i molt ben caracteritzat: el de la Sílvia! jeje

( ostres... ara m'ha sorgit un dubte existencial: escrius "Silvia" amb accent o sense accent?! )

No t'enganyaré pas, la veritat és que vaig llegir-me'l als pocs dies de ser publicat! Vaig trobar-me'l pels últims comentats, o fent un cop d'ull al teu raconet particular!

i ja em va fer certa gràcia! (podries patentar-lo com a acudit! Que els de Lepe ja estan molt vistos (o millor: escoltats), i no tenen tant de suc!).

El teu humor és inconfusible!

(i de fet, em va encantar retrobar-me'l en plenes facultats a la presentació dels microrelats! [tot i que amb l'extensió d'aquest teu tan ben trobat, eren Relats a seques! jeje]).

L'he trobat molt original! i una manera divertida de fer una crítica (encara que sigui inconscientment) de l'estat actual de la vivenda...!). Mira! ja tenim eslògan per a les campanyes i manis! (ara ve quan dius que tu no hi estàs pas en contra del Boom de la vivenda...!)

[aquí el meu micro-comentari, que pretenia ser breu, però que ja veig que no ha estat així! jeje]

tot bé? amb aquella ironia sana i tan enganxadissa "sempre" prsent?

cuida't!
nanit,
Gemm@

He vist el llimac com corria carrer avall i m'he fet un far de riure!!

Un relat molt Silvienc... excel·lent. La teva imaginació sense límits mereix un aplaudiment!

Fa molt temps que no faig caure el meu barret. Avui el llenço a terra, als peus del llimac! He he...


Abraçadotes!


Salz.

P.S. Però també he dir que, bleda com sóc amb segons quines coses, el cargol m'ha fet pena...

M'encanta com escrius, aquí et deixo aquest petit comentari, perquè no en sé més.

-- Sóc un sense sostre --repetia el Llimac a la policia amb posat trist-- només volia dormir sota teulada una nit....!

A vegades se'ns insisteix en el què és evident. Ingeniosa, efectiva i ben portada manera d'explicar-ho. Clar que em sembla que és un relat d'aquells que tothom hi veu una cosa diferent.

DESPRES D'HAVER-ME ESTIRAT PEL CARRER UNA CADENA D'OR QUE PORTAVA PENJADA AL COLL EL QUE HEM VA PREGUNTAR QUE HEM PASSAVAERA ANAVA CONXORXAT AMB EL LLADRE PER DONAR-LI TEMPS DE MARXAR. POBRE DE MI!

Ingeniós i precís.
Moltes gràcies per aquesta delícia.

Si el relat al títol o el títol al relat (o mini-relat)...
Ironia i fins i tot crítica social amagada... Bo, sí senyora!

angie

El protagonista del teu microrrelat, m'ha recordat el personatge d'un conte que duia l'habitatge dins d'una motxilla, com els cargols. És curiós!

Petons,

quina transmutació de la seva identitat com a ésser, i convertit de sobte en un "homeless" o sense sostre!
I és que som entitats indivisibles del lloc on vivim, on habitem...
Bé, en realitat el teu mini relat (per llegir mentre esperes que la caixera et doni el canvi), és com un acudit, però amb essència per a fer un bon conte!
M'imagino al llagregot fugint amb la closca de cargol.. ha, ha...
Salut Llibre!
atram.

i quan més breu més genial. Incertesa, ironia, i gir final, en tres línies, perquè després diguin que en 4 ratlles no es pot dir res. Molt bé noia, sorprenent de veritat-