L'avort

Un relat de: freakes

Tinc un presentiment i no es gaire bo,
sento un incomprensible dolor que no em deixa viure.
Mare meva, que em passa, veig que t'he m'escapes...
Tinc punxades per tot el cos...No em deixis mare meva,
que vull descobrir un món nou...Vull saber que hi ha a l'exterior d'aquest cos... El cor s'ha m'està adormint...
Mare no me'l sento! Que és el què estic sentint, que ho "detesto".
Rellisco mare..., no em deixis morir... No se com soc, ni tu com ets...No tinc ni 3 mesos i ja em deixes aixi...
No estic ni format...Estic tan calent al teu costat...
Mare que feliç sera el dia en què neixi i et pugui fer un somriure....Pero mare, què em passa? Estic alterable, em surten unes gotes i taques!!! El cor batega, no em deixis ara, espera't!
Estic nerviós, el cor se'm surt, quina culpa tinc jo, d'aquest món tan absurd!!!! Es tan fàcil desfer un cos però no penses que és de debó!!!
Em xuclen cap a l'esterior...venen a per mi...Ja els sento. Hem queda por per dir que aquests mesos han sigut tan intensos...
Mare, et perdono de tot cor. Potser no m'ha tocat viure en aquest món, potser en un altre em puguin estimar amb il.lusio...
No pateixis mare, serà un instant i prou. No t'adonaras i estaràs plorant per un fill que has deixat marxar, per un pecat que acaba de passar...
Saps que pensava, mare? que amb tantes guerres i tans odis jo podria arreglar el mon, que tindries un fill vençedor...
I ja no em queda res mes per dir...Nomès que sento molt el què t'he fet patir... Una patadeta ben forta per tu mare.
Adeu mare del meu cor,
Mare meva,
Mare de tots,
Una mare que no ha volgut un "estorb"
Adeu per sempre,

Un minyó.

Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    Henry | 19-07-2005 | Valoració: 10

    Ha estat l'atzar el que m'ha dut fins a tu (t'he trobat a relats a l'atzar, valgui la redundància) i he llegit els teus últims tres relats. No he pogut deixar passar aquest, i és per això que te'l comento.
    Felicitats! Estic cansat de sentir tantes i tantes veus a favor de l'avort, que aquest petit relat es un crit ben alt entre tantes paraules en veu baixa. És un relat valent i que trenca amb la tòpic del pensament general de part de la societat, i has aconseguit donar-li el gir just perquè tots plegats ens adonem que hi ha darrera les lletres A V O R T: és ple de la tendresa i la innocencia d'un nadó que no té cap culpa, i ple de la crueltat d'aquells que l'asassinen.
    M'ha agradat molt.
    Felicitats de nou.

    Aquest hauria de ser el relat més llegit...
    (el posaré als meus favorits)

    Una abraçada
    Henry

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: