L'avort

Tinc un presentiment i no es gaire bo,
sento un incomprensible dolor que no em deixa viure.
Mare meva, que em passa, veig que t'he m'escapes...
Tinc punxades per tot el cos...No em deixis mare meva,
que vull descobrir un món nou...Vull saber que hi ha a l'exterior d'aquest cos... El cor s'ha m'està adormint...
Mare no me'l sento! Que és el què estic sentint, que ho "detesto".
Rellisco mare..., no em deixis morir... No se com soc, ni tu com ets...No tinc ni 3 mesos i ja em deixes aixi...
No estic ni format...Estic tan calent al teu costat...
Mare que feliç sera el dia en què neixi i et pugui fer un somriure....Pero mare, què em passa? Estic alterable, em surten unes gotes i taques!!! El cor batega, no em deixis ara, espera't!
Estic nerviós, el cor se'm surt, quina culpa tinc jo, d'aquest món tan absurd!!!! Es tan fàcil desfer un cos però no penses que és de debó!!!
Em xuclen cap a l'esterior...venen a per mi...Ja els sento. Hem queda por per dir que aquests mesos han sigut tan intensos...
Mare, et perdono de tot cor. Potser no m'ha tocat viure en aquest món, potser en un altre em puguin estimar amb il.lusio...
No pateixis mare, serà un instant i prou. No t'adonaras i estaràs plorant per un fill que has deixat marxar, per un pecat que acaba de passar...
Saps que pensava, mare? que amb tantes guerres i tans odis jo podria arreglar el mon, que tindries un fill vençedor...
I ja no em queda res mes per dir...Nomès que sento molt el què t'he fet patir... Una patadeta ben forta per tu mare.
Adeu mare del meu cor,
Mare meva,
Mare de tots,
Una mare que no ha volgut un "estorb"
Adeu per sempre,

Un minyó.