Velles proeses

Un relat de: freakes

Velles proeses, somnis d'infants,
recordant el passat, que em va donar tant.
Mirant enrere, mirant endavant,
Voler i no poder, es tot un joc fals...

Un joc que recorda, el què varem ser
i el què encara queda per a fer...

De vegades els canvis, son contrapuduents,
son necessaris, son sentiments
son les emociones que van i venen que costa tan
aferrar-t'hi a elles...

Com el canvi de les estacions, primavera, estiu, hivern i tardor, Hi ha canvis d'humor, hi ha vent càlid, gèlid i fred.

De cop em somrius, i de cop em plores, que t'ha passat, perque plores?
Si res no tens, si res et conmou, si tens molta sort perque encara ets jove i fort. T'ho diu un vell savi que de la vida en sap un bon tros, que ja ha fet el cami, que ja arriba a la fi...

Tu tens un món al teu davant, disfruta de cada moment e instant... No ploris, sius plau, la bellesa està al teu davant...

Mira'm als ullls i omple't de mi, de saviesa i d'amor...
Contempla la felicitt que irradien els meus ulls i transmet aquesta alegria als del teu voltant.

No ploris infant meu, que encara et queda molt cami...Aixo potser es un entrebanc, pero a partir d'ara, jo sere al teu costat.
Adeu infanto,
Adeu vida, adeu amor
Cuidat' molt.
Ja saps on em pots trobar. Mira allà dalt i quan vegis un estel blau, sere jo que despren la llum dels teus sentiments.

Cliquem l'ullet per saber que tot va be, jo tambe ho esperare, infant del meu cor, de la nova i futura generació d'amors.

ninfadelscontes

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer