El meu avi

Un relat de: freakes

Quins vells records, oi que si, avi?
Oi que tornaràs aviat d'aquest viatge, i no ens deixaràs mai?
Digue'm avi, digue'm que es veritat...Que estaràs amb mi tota l'eternitat, que vetllaràs per tots des de allà dalt...
No pateixis, avi és nomès un instant...
Et trobare a faltar, saps? explicant les batalletes, sempre importants....El teu somriure i aquell bigotet de sant...
Els cabells, les mans, tot ha quedat igual!!!
Avi, em podràs fer un favor , si us plau?
Quan tornis a la terra, em podràs portar un clavell blanc?
Aquell que sempre em regalaves quan arribava el meu sant...
M'agradaria recordar-te com aquesta flor intacte i pura, i amb una olor...
L'avi ja no diu res. Pero el seu record, encara hi es. I la prova del seu amor, vers el seu nét. És un clavell blanc, que creix com cada any, en un racó del terrat.
Tot un símbol d'estimació.
Gràcies avi i fins ben aviat!!!

El teu net .

Comentaris

  • M'agrada molt!![Ofensiu]
    papallona | 15-06-2005

    Un poema molt emotiu, quasi tothom té un bon record del seu padrí... M'has fet pensar amb el meu, que va ser un gran home al que trop molt a faltar.
    És un gran poema, amb una gran musicalitat, molt tendre!!!

    Papallona