Dolça espera...

Un relat de: freakes

Asseguda en un bar de la cantonada, una taula i 2 cafès.
Un dels cafès serà per mi, i l'altre pel qui ha de venir.

L'espera es fa llarga, aquest algú no arriba, ja hauria de ser aqui.

Pel què sembla no té pressa, perquè em fa sofrir així?

La taça ja està freda, però per si de cas, li he tirat un bocinet de sucre, una mica de dolçor perque no sigui tan amarg el dolor.

Veig una ombra llunyana, potser és ell-pensava- i s'ha m'anava il.luminant la cara, cada cop que aquell home em mirava... Pero de sobte, veig un vell conegut, que em saluda i em diu- Hola, esperes algu?
- Sí, dic jo suspirant- Algu ha de venir, no crec que tardi gaire, ja hauria de ser aqui.

Son les 12 de la nit i encara estic asseguda al bar de la cantonada en una taula amb 2 cafes. El meu cafe ja me l'he près fa estona, i l'altre tenia que ser pel meu amic.

El cambrer em diu que ja tanquen, pero jo em resisteixo a no marxar. Doncs vull saber, qui és ell, quina és l'obsessio que em te lligada de mans i peus.
Cabòries que no em deixen d'atabalar. Així es com em sento jo. Esperant aquest algu que no arriba, esperant aquesta sensacio que en diuen "AMOR"
El cambrer em fa fora, em diu que ja no pot esperar més.

La meva espera si que es eterna, es quelcom més. Pero crec que val la pena, almenys, aixi ho veig. Si mes no d'aquesta tarda, aqui asseguda en una taula amb 2 cafes, haurè après, a que per tot en aquesta vida s'ha d'esperar. A uns els hi arriba més d'hora a d'altres més tard, però sempre quan toca.
Surto del bar decebuda, dient-me: avui no ha pogut ser. Demà, potser hi és. Abans, però em giro per última vegada per contemplar, un altre cop les 2 tasses de cafè. Una que ja m'he l'he près fa estona, i l'altre ha de ser pel qui ha de venir. No crec que tardi gaire, ja hauria de ser aqui.

Ninfadelscontes-1999-

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: