Per què vas marxar?

Un relat de: freakes

Per fi va anar amb ell en aquell parc d'atraccions….Ella reconeixia que aquells últims dies no en tenia massa ganes però va ser fantàstic.
Sempre que quedava amb ell plovia i feia un dia gris. Pero amb ell conduint i ella al costat seu, escoltant música i amb la calefacció es sentia tota seva…
Estava tant a gust, tant segura d'ell… No van parlar d'ells dos. Ni un trist mot ni comentari. Ella haguès volgut que ell li haguès donat les gràcies. Gràcies per aquell escrit i aquelles 2 fotografies…pero no va gosar dir res…encara que la seva mirada i el seu somriure ho deien tot…
Va ser un dia de Halowin total…perque van arribar just quan obria el parc i no hi havia ningú. Plovia i feia fred i molt vent. Hi havia una música d'ambient terrorifica, que provocava que ella vibres i sentís esgarrifançes, li corrien uns calfreds per tot el cos…
Inolvidable-va pensar ella-
Ella volia estar aprop seu, agafar-lo i acariciar-lo perque tenia fred…i va veure que ell feia un gest d'abraçar-la, tan sols durant un moment. Desprès li va deixar els seus guants grans i marrons perque ella no enduia. Li feien molt mal les mans no se les sentia…que costava agafar-les i apropar-les cap a ella?
I el trenet? Allò va ser tant romàntic…els 2 en aquell últim vagó recorrent tot aquell trajecte des de la mediterrànea fins el far west… I va ser allà on els 2 sols es van apropar l'un a l'altre perque feia fred i volien sentir nomès el seu alè calent, ell la mivara tan tendrament, com un infant que vol la protecció de la seva mare…que ella haguès volgut fer-li un petó breu pero intens, just en aquell moment en què el foc es començava a encendre altre vegada…
Ella ja li havia comenta t que nomes calien unes petites guspires per revifar la flama d'amor i reviure-ho amb més intensitat que abans.
Ella no sabia si havia sigut una bona idea quedar amb ell, perque ja el començava a oblidar, ja que sense cap trucada ni resposta, ella creia que no necesitaba res mes d'ell… Però estava clar… Nomès havia calgut un sol dia per comprendre i saber el que ella li agradaria ser per ell… Ella creia que ja havia esgotat totes les possibilitats i recursos que tenia…doncs que podia fer mes? Si ja li havia dit tot. Es va declarar finalment, i ella s'havia sincerat com mai ho havia fet amb ningú. Va ser un dia com tants altres viscuts amb ell , com 2 amics que es troben sense donar-se compte que existia entre ells quelcom més, perque doncs, ell no li deia res? I les fotos dedicades? I aquell darrer i últim petó que ella li volia fer, o que millor dit que ja li va fer aquella nit boja?
No el va gosar besar en aquell tren. Perque ho tenia que fer ara? Encara que de ganes se'n moria no podia… Ell li va deixar tan clar aquell dia…que es continuarien veient com amics i res mes…pero sense estar mitg lligats l'un a l'altre…Ara ves a saber quan ella el tornaria a veure…Potser abans o potser desprès de Nadal. Ell ho tenia tant clar tot…
A més el va veure molt sociable aquell dia saludant a tothom i parlant amb els desconeguts com si els coneixes de tota la vida…i els crios que? Cada cop que els 2 veient un sel's hi anava la mirada i els saludàven amb la mà. Últimament ella el veia més paternal. Ja li va dir ell que teniamoltes ganes de tenir un fill, i ell tambè sabia que ella tenia les mateixes ganes. Pero ho sentia molt. Ella ja no podia fer res mes per ell. Havia de triar ell. El fi d'any d'aquell any, ella ja sabia que no el passarien junts. Però almenys ella guardaria un bon record d'aquell darrer diumenge amb ell, l'11 de novembre de 2001, en aquell parc d'atraccions….compartint rialles i jocs, compartint-ho tot. Tot allò ja ho havien viscut altres vegades i la primera va ser amb ell tambè en aquell parc, pero ara tot era diferent. Nomès ella i ell i ningú més.
Ella no li va preguntar per l'anell que ell li donaria a ella al desembre… Potser es pensava ell que ella no s'enrecordava? Suposo que per aquest motiu deuria estar tant content, oi? Perque aviat es comprometería amb ella, perque aviat podria marxar cap allà i fre realitat un dels seus grans somnis. Volar cap a un altre continent i veure si eren compatibles ell i ella…
No calia que ell digues res…si ella ja ho sabia que no el podria estar esperant tota la vida…pero el cor d'ella no estava tranquil. Sabia que quedava alguna cosa a dins seu i dins d'ell que calia parlar-ho. Perque ell la mirava tan tendrament en aquell tren? Ella hagues volgut que ell hagues expressat els seus sentiments com la darrera nit… que sempre l'havia portat dins els seu cor, i de debó es pensava que ella no?
Per ella aquella carta ho era tot, anava molt més enllà de l'amistat, tots dos sabien que en la seva relacio havien trencat tot tipus d'esquemes i barreres… pero de totes maneres estava contenta. I ell tambè. Perque a partir d'ara ja no hi haurien més secrets. Almenys ara per part d'ella. Ell se'ls guardava per si de cas no li anava be allà amb ella, poder tornar sapiguent que ella l'estaria esperant sigui on sigui. Pero ella li tenia que dir molt mes. Almenys sabia que hi hauria un altre dia…a més a més ell li va perdre el seu paraigues dins el parc i li va dir que ja l'ha convidaria a alguna cosa o que li compraria algun…Us adoneu? Que ell li va perdre una cosa d'ella…un paraigues amb la G que portava d'inicial G de gina i G de george, com ell li va dir mentres el buscàven. I pensant-ho fredament… Ho deuria fer expressament? Perque ella recordava que li va deixar i ell el va posar al costat seu del tren i va fer uncomentari com: quina merda de paraigues està trencat, té no el vull… Jo tampoc ja no el vull, va dir ella, doncs allà s'ha quedat…
A ella li va saber una mica de greu pero sempre tindrien l'excusa per tornar en aquell parc per anar a buscar allò que en el seu dia ell li va perdre, que era d'ella i ja no tan sols parlava d'aquell paraigua gris i trencat, perdut pel mitg delparc si no d'un altre valor que no es físic.
Tan sols , almenys ella, tornaria per buscar i capturar per sempre el seu amor. Els 2 sota el paraigues , una imatge que ella no oblidara . Pero alla s'ha quedat per sempre. Perdut ell i perduda ella, que no es res sense el seu alè sense el seu calor…ell buscant el seu paraigues i ella buscant arreu el seu amor.
El paraigues els espera. Que hi vagin tots dos, no? Que es fa tard i vol ploure, o almenys ja comença a ploure a dins del seu cor.
Les seves vides començen ara pero prenent un cami diferent:

-2 vides paral.leles
-1 amistat que es fondra amb el pas del temps
-1 última abraçada molt tensa
-2 cors separats per la tempesta
-I 1 hivern que comença amb molta gelor i fred.
ninfadelscontes
NOVEMBRE DE 2001

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer