Cercador
L'avi
Un relat de: mirare- Compartir:
Ha caigut el sol
I els últims raigs de claror
S'amaguen a les cortines del menjador
i l'avi reposa al sofà
Ha sigut un dia esgotador
el fred l'està derrotant
com tantes altres coses.
El pas del temps
marcat en el rostre,
li perfila pau i bondat,
per cada arruga mil històries
que ocupen part del seu passat.
El nét el mira curiós
i ignora que ell acabarà igual.
Mentre mal parany, lluità
contra el cervell de la seva esposa,
Qui tant estimà.
Comentaris
-
Felicitats reineta![Ofensiu]Perestroika | 06-11-2005 | Valoració: 10
saps? em fa vergonya que ara puguis llegir els meus relats, però me'n alegro xq així jo podré llegir els teus, i entrar, encara q sigui poc a poc i de puntetes dins el teu món.
Estic desitjant llegir-ne de nous!
si tot ho fas igual que escriure....je,je,je!
Mil petons preciositat! -
Molt tendre[Ofensiu]AINOA | 05-11-2005 | Valoració: 9
Es un bonic poeme amb molta melangia.
Ja es ben cert que las arrugues dels nostres avis son cada una d'ellas els patiments i las histories viscudes a lo llarg de las seves vides.
Una abraçada, i voldrie animarte a seguir escrivint.