Cercador
Laura
Un relat de: Txar Lee- Compartir:
Algú que em va ensenyar a creure en un únic déu, em va ensenyar, també, que les meues llàgrimes no eren importants, que no valien la pena. Amb el pas del anys, però, un dia qualsevol vaig trobar-me front el teu meravellós i delicat cos desproveït de vestidures. Un vertader monument de la natura que s'erigia davant els meus ulls, els quals mai s'havien adonat de l'enorme bellesa que poseïes en tot el teu conjunt.
Aquell dia vaig tornar a plorar. Potser perquè vaig descobrir una part de déu de la que mai m'havien parlat.
Comentaris
-
Hi ha bellesa...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 13-03-2009 | Valoració: 10
en aquesta prosa poètica, i un missatge profund que la fa encisadora. Realment bo, de veritat.
Una abraçada, i benvingut! -
Molt agraït[Ofensiu]Txar Lee | 12-03-2009
Moltes gràcies als dos pels vostres comentaris.
-
visca la prosa poètica[Ofensiu]Romy Ros | 12-03-2009
M'ha agradat la teva prosa poètica: el ritme de la bellesa que envolta el petit relat. No et valoraré perque no acostumo a fer-ho, però sàpigues que parteixes del llistó molt alt.
