Pluja

Un relat de: Txar Lee
M'encisa la combinació dissabte-pluja; rebolcar-me a la piltra i estirar-me més i més i més. Imagine com d'esplèndit seria poder fer-ho cada dia, sense preses ni aclaparaments.

Com cada dissabte, des del llit escolte sorolls. Batzacs tan forts que desperten les alarmes, paraules tan dures que esgrimeixen l'oïda. El resultat: una nova i virulenta disputa matrimonial que acabarà, com sempre, per transformar-se en un cúmul de gemecs libidinosos. Després, escolta morbosa i lasciva, s'imposarà el silenci i la calma. Tot tornarà al seu curs i em preguntaré si això és resultat d'allò que la gent anomena amor i si aquest té l’odi com a antònim per excel.lència, i que no ho sé cert i que hi ha qui diu que sí i qui diu que no, i qui pensa que això no pot ser i que si és vertader, no existeix cap sentiment que puga contraposar-se-li de veres. Més tard, enmig de la nebulosa, començaré a observar com l'estampa dels veïns deixa pas, de nou, a l’escena inicial de la pluja, els estiraments i la felicitat fugaçment eterna.

M'apassiona la pluja. No m'havia agradat fins fa uns pocs anys però ara m'encisa. Com cada dissabte, des del llit escolte sorolls. Clars i nítids; l’estomac em prega el desdejuni.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: