Infortunis

Un relat de: Txar Lee
Abans d'obrir la porta es col.loca el vell barret, després, la tanca. A aquestes altures de la seua vida haguera volgut que sonara com ho havia fet fins ara cada vegada que se n'anava de casa, un so igual de sec que tranquil·litzador, la bella percussió de la seguretat. Però no ha estat així, i és que últimament les coses li semblen més diferents, com canviants. Ho pensa instants abans de baixar i superar l'esglaó amarant, el blau, el fucsia, el jade, el verd i el pruna, i continuar amb el taronja, el groc, el violat, el xarxet, el camussa, el llima, l'índi, l'heliotropi, l'escarlata, el vori, el beix, el granat, el magenta, el porpra, el turquesa i el roig. Vint-i-dos esglaons fins arribar a la porta del carrer, la qual obri amb la cautela pròpia dels moments inicials del dia i observa. El buit en l'espai el desconcerta, tornar a tancar amb l'esperança de tornar a obrir i no veure el que acaba de veure però finalment tancar i després obrir i veure que allò que ha vist en un primer moment és el mateix que veu ara, el supera.

Abans de desplomar-se al terra d'esglai, però, es giravolta per caure d'esquenes a la immensitat, observant com la porta a l'esvoranc desapareix, amb cadència lenta, darrere les puntes dels seus peus. Enmig de la nebulosa i la confusió, dubta per moments si cau o, per contra, ha deixat de fer-ho fa estona. I fa memòria. Passatges de la seua infantesa que passen ben ràpidament, ara de l'adolescència. Imatges de la primera joventut fins l'actualitat. Recorda la mare i el pare, i els germans, i les iaies i els iaios. Aquestos no sap ben bé si els recorda o realment els veu, i aprofita per continuar l'última conversa que van deixar sobre la taula aquell migdia familiar, on es relaten repetidament els infortunis a la vida i es menja copiosament sense deixar cap rastre al plat, tot el contrari que aquell artista de la fam, dejunadament macilent, que amb prou feines el saluda aixecant el braç. I l'altre artista, el del trapezi, que amb una sèrie de cabrioles i volantins, deixa entreveure un somriure arrugat. Ara passen Gregori Samsa amb la seua última aparença i, de la mà agarrats, el doctor Jeckill i el senyor Hyde, segurs d'haver superat les seues diferències i haver segellat una vertadera amistat. Més enllà està en Gepetto, amo d'una multinacional que distribueix titelles fetes en sèrie per altres titelles que de vegades protesten per creure que estan explotades, l'home llop udolant a la lluna cada matí, els músics de Bremen melòdicament cansats i la senyoreta Marieta Sarmiento, que des d'aquell dia que se'n va anar a cagar, el vent encara no l'ha deixada anar. La ventafocs abatuda pels adulteris del príncep, en Robin Hood ara lladre de pobres, la caputxeta roja aficionada a la caça i la lletera venent alguns cosa més que llet. Tigres vegetarians, lleons republicans, tortugues veloces i mosques simpàtiques, 7 vides dels humans per quasi una dels gats, amor per desamor, tristesa feliç. Polítics altruistes, banquers solidaris, antidisturbis pacifistes i militars antibel·licistes. Tot un seguit de cotxes voladors i de vaixells sense vapor, souvenirs per curar records i totes les cases amb escales de colors, les quals aprofita per enfilar i plantar-se a la porta; obrir-la i tornar-la a tancar, gitar-se i començar a somniar, sabent que, a aquestes hores, encara no deu haver-hi arribat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer