Lars se sotmet a la radioteràpia de la Lola

Un relat de: lluisba

Lars va trobar la Lola en una taverna obscura i humida vora la riba dreta del Danubi, a Novi Sad. O va ser del revés? Sempre es fa difícil dir qui troba qui. Qui esperava i qui sotjava. La natura no està composta tan sols de papallones i tigres. És l'home madur -el qui espia les joves púbers-, o bé és la joveneta desitjosa d'acumular experiències? Quin dels dos ha teixit la teranyina, qui hi ha quedat atrapat?
El cas és que la Lola seia en una tauleta de marbre circular al racó més obscur de l'estança. Al seu davant hi tenia una espelmeta groga, els naips del Tarot, les estovalles vagament orientals. Tot i la penombra llueix uns ulls verds inquietants. Té les manetes rabassudes, els dits curts, d'ungles rosegades. És una dona grossa. Possiblement molt grossa i que camina amb dificultat, que esbufega quan camina. Però al racó fosc és una silueta imprecisa que s'amaga rera un ponxo de coloraines esllanguides. La Lola, allà, és un ulls verds. Una mirada que et mira des de la tenebra, o que mira directament la teva tenebra malgrat tot allò que hi hagis volgut interposar: lectures de llibres cultes, educació, bones maneres, paraules elegants, roba polida. Tot això obté la qualitat de l'aire quan ella et mira. Tot és transparència. Ella et veu.
A la taverna hom diu d'ella: que en altre temps fou prostituta, mare exemplar, monja d'un convent de les muntanyes. Entre els parroquians que discrepen, però, tan sols hi ha acord en un fet. En què ho va deixar tot per anar-se'n aquí on la veus. Al racó fosc d'una taverna de mala mort, al cor d'una ciutat fatigada.
Lars ha pensat molta estona si li demana la bonaventura. I quan ho ha fet, en realitat no sap dir si havia decidit res. Ha sentit que les cames l'empenyien vers la taula del fons, i s'ha assegut allà. Les parepelles de la Lola han oscil·lat. Les ninetes verdes han esdevingut cercles complerts i perfectes.

Els malalts de càncer se sotmeten a la radioteràpia amb la mateixa fe cega amb la qual Lars s'ofereix, com si anés un, sota aquesta mirada.

Comentaris

  • GRÀCIES COMPANY![Ofensiu]

    Per llegir-me i comentar-me en aquest i l'altre relat del tiet mort. Aquest relat potser no es encertat per la meva manera d'escriure, però el fet li va passar a una persona propera a mi, ella me la va explicar i jo sense canviar cap paraula ho vaig escriure, suposo que l'escriptor de novel.les policiaques quan comet un assessinat no es pot dir que sigui un assesí, però ho sap descriure com un delinqüent, jo no dono la raó a cap dels dos protagonistes, simplement relato l'opinió que té una "catalana" i no "Espanyola" com diu ella, d'un fet, amb l'únic inconvenient que a l'altre costat hi ha un inmigrant que a mí no m'ha fet res. Has vist que en el meu relat de "Sentir els morts" algú ha aprofitat per dirigir-se a tu? M'ha sorprés, m'hauria agradat que el comentari fos per a mi, ho tornaras a mirar? Fins el proxim relat!

  • la qualitat de l'aire[Ofensiu]
    franz appa | 06-10-2008

    magnífica la descripció dels personatges, de l'ambient, de la relació -o del seu prolegòmen, o del que deixa endevinar del que després passarà-.
    I genial alguna frase: "que mira directament la teva tenebra malgrat tot allò que hi hagis volgut interposar".
    En "la ciutat fatigada", homenatge (involuntari?) al mestre Pere Calders.
    Un conte que no cansa. Potser et deixa una mica amb la mel als llavis (però no és cap retret).
    Salut,
    franz

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

96091 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/