...I em bategues

En un racó, a l'ombra,
la imatge vella del record nu dels teus ulls
m'empaita...
I allà hi sóc jo, com cada dia.

Les notes d'un piano ennuegat pel dolor,
toquen la melodia d'un passat fràgil,
tant fràgil, tant dèbil com la antologia poètica
dels teus dits nus.

El teu conjur em fa sentir immortal
davant uns ulls que es fonen en un plany vigorós,
com vigorosos són els versos al recitar
el teu nom.

I allà hi sóc jo...com sempre.
Plou, em sembla veure la teva imatge en cada bassal,
m'apropo una mica més a l'aigua acumulada en ell,
i no et veig...simplement sento com em bategues.

I em bategues...
però una mà t'atura, i enredada en els teus passos
em trenco, com et trenques tu en el temps
i no tornes...

Eterna...com el tempo de la cançó més llarga
t'estimo, tant breu...com el desig de palpar-te...
i et palpo...descobrint cada detall del teu cos, només
amb el tacte infinit dels meus dits tocant-te.