Granant la primavera en cada lletra

El suau pestanyeig dels seus ulls
granaven la primavera en cada lletra,
la seva veu musicava cada pas,
i els seus dits escrivien sobre les ombres
la lluminositat dels records més borrosos.

I juntes, jugàvem a entelar el temps,
i amagàvem el nostre reflexa en els miralls
més nostres,
i enganyàvem a la lluna
aclucant els nostres ulls, a la nit, més tard.

I ara la recordo com aquella part de mi entelada
per la borrosa imatge del reflexa del seu esguard.
I la penso mentre acluco els ulls, a la nit
cada cop més i més
aviat.

Ahir, abraçant el seu record,
la imatge vella d'una paraula
va enverinar-me d'una por pueril,
i distant...vaig escriure el que sentia
recolzant-me en el plany que romania etern en els meus dits.

I vaig intentar dibuixar amb aquells mots
d'aparença fràgil,
cada detall de la brevetat de les seves mans.
Vaig aclucar els ulls amb delicadesa,
per un instant vaig tornar-la a veure...

I em va tornar a venir a la ment la seva olor
impregnant de vida cada part del meu cos,
i vaig acariciar el dibuix del seu rostre de color,
pensant en que potser,
podia sentir-me.

I avui només puc dir
que sempre recordaré quan...

...Juntes, jugàvem a entelar el temps,
i amagàvem el nostre reflexa en els miralls
més nostres,
i enganyàvem a la lluna
aclucant els nostres ulls, a la nit, més tard.