Passant a frec per les seves galtes

Quan a mig matí
passeja les hores amb el seu càlid mirar,
els colors freds del dia semblen mutar a purpurina.
Quan ella hi és, el meu plany sembla quedar atrapat
en les busques d'un altre dia.

I de vegades m'agradaria errar anant dels seus ulls
al tacte més dòcil de les seves mans.
I volar per sobre els seus cabells,
passant a frec per les seves galtes
i besar-les tant suaument com ella es fa present.

I deturar el temps en els seus dits, voldria,
per escriure en els seus instants la fràgil
vida d'aquests versos.
I conduir el seu esguard devers el meu mirar,
i mirar-nos fins que s'acluquin els nostres ulls, a la nit.

No haver presenciat cap gest seu
podria considerar-se un delicte,
jo podria, fins i tot, incórrer,
per veure la primavera néixer
en la seva pell bruna.

I de vegades m'agradaria errar anant dels seus ulls
al tacte més dòcil de les seves mans...
I volar per sobre els seus cabells,
passant a frec per les seves galtes
i besar-les tant suaument com ella es fa present...