L'Anna Maria en bucle

L'Anna Maria era una noia molt normal que es conformava amb el que li donava la vida i la seva màxima ambició estava en no anar a menys en allò que la vida li donava. Desitjava poca cosa més del que ja tenia, així doncs les seves possibilitats de frustració o fracàs eren escasses, per no dir nul·les. Treballava vuit hores al dia, llevat de algun cop que havia d'allargar una estona més per no deixar quelcom a mig fer, però aquests dies apuntava les hores i les cobrava com a extres a més dels seus mil euros de cada fi de mes. Era relativament atractiva (ésser relativament atractiva significava no ser atractiva d'una manera absoluta), és a dir; l'Anna Maria guanyava punts en una segona mirada, i a força de mirar-la per una tercera o una quarta vegada millorava considerablement en el seu atractiu, de vegades, això passa amb algunes persones. Li agradava passar molts caps de setmana a casa i fer les seves coses, uns altres s'anava amb una amiga que tenia una caseta a la muntanya, i alguns, els que menys, sortia amb un grup d'amics i anava de copes a algun bar o rondava per alguna discoteca per si de cas "queia alguna cosa". No tenia nuvi, però sí algun mig-amic-especial amb qui, de tant en tant, s'organitzava una sessió d'intensses magrejades, i fins i tot, de vegades, arribava a lliurar-se per complet al fet fins que l'alba donava pas al dia, això sí... només de vegades, ja que l'Anna Maria era molt mirada per a aquestes coses i tot i que les festes i les magarrufes li agradaven d'allò més, tampoc era d'aquestes que estava disposada a fornejar-li el pa a qualsevol, així que tan sols quan li venia de gust o li semblava bé era quan obsequiava el seu dolç amb tots els seus sucs a aquell, que en un moment donat, a ella se li antullava especialment mereixedor de dur-se tanta part de la seva intimitat. I bé que feia, tampoc estaven les coses com perquè qualsevol anés jugant al tun tun per a l'entrecuix d'una amb segons què, a saber d'on havia sortit per més mesures profilàctiques que es posessin pel mig. A l'Anna Maria li agradava l'olor a menta fresca, a espígol i a alfàbrega, llegir novel·les lleugeres, mirar programes de televisió, escoltar la música de moda a través dels seus Walk-man Mp3 al llarg dels quatre recorreguts de metro diaris per la línia 3, i per les nits assaborir amb delit el seu cafè amb llet abans de rentar-se les dents i ficar-se al llit. La captivava el dolç i de tant en tant contemplava davant del mirall les seves cartutxeres i la seva panxa, no és que tingués cap necessitat de veure's divina, sabia de sobres que no era divina, però li rondava un cert interès, si més no, per a mantenir el que tenia i mantenir-lo puix que més temps millor. Algun dia de la setmana (preferentment en dimecres) l'Anna Maria entrava a una botiga de llaminadures i en una borsa prenia un grapat d'ossets de goma -la seva gran passió-, li encantava sentir la teixidura d'aquelles formes gelatinoses de colors i notar com el sucre es desfeia a l'interior de la seva boca mentre passejava pel carrer amb la seva borsa a la mà. Els seus ulls miraven amb atenció a través dels cristalls emmarcats en la fina muntura vermella de les seves ulleres i observaven l'anar i venir de la gent, alhora que el vent bressolava amb suavitat algun que altre rínxol del seu pèl ros que li joguinejava per la cara. L'Anna Maria vivia sola, havia aconseguit independitzar-se dels seus pares als 22 anys i lliurar-se de la tirania que exercia sobre ella la seva germana gran. Teresa (la seva germana) li duia cinc anys, però l'Anna Maria va abandonar el niu abans que ella. Per a l'Anna Maria això va ser un dels triomfs més sonats de la seva vida ja que la seva germana, amb els seus estudis i la seva gran preparació, prometia a priori molt més, i en canvi, allà estava, a casa dels pares i vivint de galtes perquè li faltava allò que l'Anna Maria tenia, i que en contra del que pogués semblar, la convertia en tot el contrari a una persona anodina.

El que tenia l'Anna Maria, el que la feia especial era que l'Anna Maria era una noia molt normal que es conformava amb el que li donava la vida i la seva màxima ambició estava en no anar a menys en allò que la vida li donava. Desitjava poca cosa més del que ja tenia, així doncs les seves possibilitats de frustració o fracàs eren escasses, per no dir nul·les. Treballava vuit hores al dia, llevat de algun cop que havia d'allargar una estona més per no deixar quelcom a mig fer, però aquests dies apuntava les hores i les cobrava com a extres a més dels seus mil euros de cada fi de mes. Era relativament atractiva (ésser relativament atractiva significava no ser atractiva d'una manera absoluta), és a dir; l'Anna Maria guanyava punts en una segona mirada, i a força de mirar-la...