L'Anna Maria en bucle

Un relat de: L'insomne xerraire

L'Anna Maria era una noia molt normal que es conformava amb el que li donava la vida i la seva màxima ambició estava en no anar a menys en allò que la vida li donava. Desitjava poca cosa més del que ja tenia, així doncs les seves possibilitats de frustració o fracàs eren escasses, per no dir nul·les. Treballava vuit hores al dia, llevat de algun cop que havia d'allargar una estona més per no deixar quelcom a mig fer, però aquests dies apuntava les hores i les cobrava com a extres a més dels seus mil euros de cada fi de mes. Era relativament atractiva (ésser relativament atractiva significava no ser atractiva d'una manera absoluta), és a dir; l'Anna Maria guanyava punts en una segona mirada, i a força de mirar-la per una tercera o una quarta vegada millorava considerablement en el seu atractiu, de vegades, això passa amb algunes persones. Li agradava passar molts caps de setmana a casa i fer les seves coses, uns altres s'anava amb una amiga que tenia una caseta a la muntanya, i alguns, els que menys, sortia amb un grup d'amics i anava de copes a algun bar o rondava per alguna discoteca per si de cas "queia alguna cosa". No tenia nuvi, però sí algun mig-amic-especial amb qui, de tant en tant, s'organitzava una sessió d'intensses magrejades, i fins i tot, de vegades, arribava a lliurar-se per complet al fet fins que l'alba donava pas al dia, això sí... només de vegades, ja que l'Anna Maria era molt mirada per a aquestes coses i tot i que les festes i les magarrufes li agradaven d'allò més, tampoc era d'aquestes que estava disposada a fornejar-li el pa a qualsevol, així que tan sols quan li venia de gust o li semblava bé era quan obsequiava el seu dolç amb tots els seus sucs a aquell, que en un moment donat, a ella se li antullava especialment mereixedor de dur-se tanta part de la seva intimitat. I bé que feia, tampoc estaven les coses com perquè qualsevol anés jugant al tun tun per a l'entrecuix d'una amb segons què, a saber d'on havia sortit per més mesures profilàctiques que es posessin pel mig. A l'Anna Maria li agradava l'olor a menta fresca, a espígol i a alfàbrega, llegir novel·les lleugeres, mirar programes de televisió, escoltar la música de moda a través dels seus Walk-man Mp3 al llarg dels quatre recorreguts de metro diaris per la línia 3, i per les nits assaborir amb delit el seu cafè amb llet abans de rentar-se les dents i ficar-se al llit. La captivava el dolç i de tant en tant contemplava davant del mirall les seves cartutxeres i la seva panxa, no és que tingués cap necessitat de veure's divina, sabia de sobres que no era divina, però li rondava un cert interès, si més no, per a mantenir el que tenia i mantenir-lo puix que més temps millor. Algun dia de la setmana (preferentment en dimecres) l'Anna Maria entrava a una botiga de llaminadures i en una borsa prenia un grapat d'ossets de goma -la seva gran passió-, li encantava sentir la teixidura d'aquelles formes gelatinoses de colors i notar com el sucre es desfeia a l'interior de la seva boca mentre passejava pel carrer amb la seva borsa a la mà. Els seus ulls miraven amb atenció a través dels cristalls emmarcats en la fina muntura vermella de les seves ulleres i observaven l'anar i venir de la gent, alhora que el vent bressolava amb suavitat algun que altre rínxol del seu pèl ros que li joguinejava per la cara. L'Anna Maria vivia sola, havia aconseguit independitzar-se dels seus pares als 22 anys i lliurar-se de la tirania que exercia sobre ella la seva germana gran. Teresa (la seva germana) li duia cinc anys, però l'Anna Maria va abandonar el niu abans que ella. Per a l'Anna Maria això va ser un dels triomfs més sonats de la seva vida ja que la seva germana, amb els seus estudis i la seva gran preparació, prometia a priori molt més, i en canvi, allà estava, a casa dels pares i vivint de galtes perquè li faltava allò que l'Anna Maria tenia, i que en contra del que pogués semblar, la convertia en tot el contrari a una persona anodina.

El que tenia l'Anna Maria, el que la feia especial era que l'Anna Maria era una noia molt normal que es conformava amb el que li donava la vida i la seva màxima ambició estava en no anar a menys en allò que la vida li donava. Desitjava poca cosa més del que ja tenia, així doncs les seves possibilitats de frustració o fracàs eren escasses, per no dir nul·les. Treballava vuit hores al dia, llevat de algun cop que havia d'allargar una estona més per no deixar quelcom a mig fer, però aquests dies apuntava les hores i les cobrava com a extres a més dels seus mil euros de cada fi de mes. Era relativament atractiva (ésser relativament atractiva significava no ser atractiva d'una manera absoluta), és a dir; l'Anna Maria guanyava punts en una segona mirada, i a força de mirar-la...

Comentaris

  • Anna Maria Anna Maria Anna Maria... (amb tendència a l'infinit)[Ofensiu]
    Mena Guiga | 09-04-2017

    Serà això, també, la idea de 'bucle'?

    Està bé començar amb un paràgraf i repetir-lo per...seguir igual o qui sap si canviar-lo com aquella novel·la 'Si una nit d'hivern un viatger', que el títol el feia suculent, però que tallar sovint el què passa per tornar a començar tallava massa. Per això -i fa ja molt de temps- el vaig aparcar. Crec que el vaig donar.

    L'Anna Maria, si s'hagués seguit, m'ha fet pensar en això. Però entenc que més aviat seria repetir tot el relat. Té la seva gràcia.

    Un relat ben narrat, centrat en la descripció de la vida d'una dona d'una edat ni jove ni madura que la viu sense destacar i que ho accepta (que no es resigna) i que per assolir-ho ha hagut de fer alguna cosa, també (marxar de casa, aprimar el vincle amb la germana). Una dona amb una llibertat escollida, imitada de moltes més (no és una dona original, però penso que podria ser-ho més si s'expliqués en què ho és, des de costums menuts i particulars a tocs de l'ànima...i, ei, que això ho dic, no és necessari, cada text que un autor fa/sent/li surt, si és orgànic, queda com queda i si no ho és...cal estar llegint i rellegint per arranjar i rearranjar? Depèn. L'energia primera mana (torna a ser el meu parer, discutible, argumentable sempre).

    He triat aquest relat avui dels Autors de RC volent mirar-me els que comencen per la lletra ela. I he passat pel teu nick i he fet un cop d'ull i he escollit un relat no comentat encara. Sóc l'actual proposaire del Repte Clàssic del fòrum de la web que, seguint un eix d'animació iniciat per company 'aleshores', per tal de potenciar el repte afegim comentar cada dia un relat a l'atzar. El teu és el segon. De passada, i només si et ve de gust, aprofito per convidar-te a fer una aportació al repte que té per tema 'Treure's el mort de sobre'.

    Mena

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de L'insomne xerraire

L'insomne xerraire

11 Relats

35 Comentaris

13991 Lectures

Valoració de l'autor: 8.91

Biografia:
Parlo en somnis, qualsevol cosa que dic és producte de la meva ment en estat de plena inconsciencia. No m'ho tinguin en compte, i si m'ho tenen... m'ho diguin. El que normalment la gent diu o fa és a causa d'un acte de reflexió prèvia; no és el meu cas, jo tant sols sóc... un insomne xerraire.

Per a qualsevol insult, queixa o premi literari ;-), podeu adreçar-vos a: elinsomneparlante@gmail.com