Les dues regles d'or

Un relat de: L'insomne xerraire

A qui no li ha tocat alguna vegada anar a una fira?... no sé... encara que sigui a la de camping i caravaning per a comprar una barbacoa...

Doncs bé, els meus companys d'estudi i jo vam acudir a la darrera fira del llibre de Barcelona LIBER 2007. En ella vam mostrat els nostres projectes a uns quants editors i vam aconseguir alguns acords per a futures col·laboracions; algunes com equip que som, i d'altres, a nivell individual.

El primer dia de la fira, els meus dos companys i jo, vam quedar a una cafeteria per a esmorzar plegats abans de ficar-nos de ple en matèria. Per la meva experiència professional ja duc bastants festivals a les meves espatlles, i he de reconèixer que se'm dona bé això de donar conversa a algú, parlar-li dels meus projectes i convènce'l per tal de que passin a ser els seus projectes també. De manera que mentre em menjava el meu Donut, l'Eduard, amb l'educació que li caracteritza, em va sol·licitar:

- I bé doncs... ens faràs d'entrenador. No?... A veure, per favor... dóna'ns alguna d'aquestes regles d'or per a convèncer a un client.

Sincerament no m'esperava aquesta petició, val que són bastant més joves i inexperts, però el treball d'un bon professional, si és persistent... es ven per si mateix, i el cas de l'Eduard és el d'un molt bon professional que no hauria de tenir la més mínima inseguretat en el treball que li mostra a un futur client. No obstant això, i per no decebre... els vaig donar a ambdós "les dues regles d'or de qui acudeix a una fira".

- La primera: Anar de fira és com anar a una discoteca. Tu veus a una noia que et va i li entres... que hi ha feeling, hi ha possibilitat d'una bona folladeta, que no n'hi ha... doncs no, te'n vas a casa i et conformes amb una bona palla. La qüestió ineludible és que cal "entrar", tia a la que no li entres... ocasió que perds. En una fira... és el mateix; possible client a la vista... cal entrar-li i a veure que passa, si va bé hi ha la possibilitat d'un treball, però si a un client no li entres i perds la possibilitat d'aquest treball... això no hi ha palla que ho solucioni.

Ambdós assentien amb el cap i prestaven màxima atenció...

- La segona: ... Vaig ficar la mà dins del meu maletí i vaig treure una capseta de caramels Smint sabor menta, la vaig sacsejar suaument a l'aire perquè s'escoltés el "crenk, crenk" dels diminuts caramels del seu interior. Estranyats, ambdós van posar els ulls com plats i van preguntar alhora:

- I... això?

- Caramels Smint sabor menta -els vaig dir- Quan vas de fira entres en un stand, parles amb un possible client, surts, busques un lloc habilitat per a això i et fumes un cigarret mentre prens les teves notes sobre el que s'ha parlat a la teva "llibreta de notes", vas a un altre stand i parles amb un nou possible client, et dirigeixes a la cafeteria, et prens un tallat, camines i camines amb el teu maletí pels interminables passadissos, vas amb nervis, amb una mica d'estrès... El resultat és que la següent entrevista que tinguis serà un desastre: t'olorarà l'alè, tindràs la saliva enganxifosa, se't faran fastigoses saliveres a les comissures dels llavis; d'aquelles que els altres no volen mirar, però que és inevitable... la mirada va irremeiablement a les zones més fastigoses i ja ningú està pendent dels teus projectes ni del teu talent... només veuen la salivera i estan desitjant que marxis per tal de que no els segueixis ofenent amb el teu fastigós mal alè. Per això... després de cada reunió a un stand... un smint sabor menta i tan contents.

Sortint de la cafeteria, els meus dos companys van comprar la seva capseta de caramels Smint sabor menta i ens vam dirigir al recinte ferial, vam buscar el pavelló corresponent al LIBER 2007... i a l'atac.

A ambdós se'ls va passar per alt llegir l'avís que apareix a la capseta dels Smint en el que adverteix: "Estos caramelos contienen fenilanina y su consumo puede tener un potente efecto laxante". De manera que mentre ells es van passar la fira entrant i sortint del lavabo... jo vaig anar fent-me amb els diversos contactes.

No els va semblar res de l'altre món el LIBER 2007, però per a mi va estar una bona experiència, i és que... cadascun parla de la fira segons li va. Això diuen. No?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de L'insomne xerraire

L'insomne xerraire

11 Relats

35 Comentaris

13991 Lectures

Valoració de l'autor: 8.91

Biografia:
Parlo en somnis, qualsevol cosa que dic és producte de la meva ment en estat de plena inconsciencia. No m'ho tinguin en compte, i si m'ho tenen... m'ho diguin. El que normalment la gent diu o fa és a causa d'un acte de reflexió prèvia; no és el meu cas, jo tant sols sóc... un insomne xerraire.

Per a qualsevol insult, queixa o premi literari ;-), podeu adreçar-vos a: elinsomneparlante@gmail.com