L'amor de les cançons és una malaltia contagiosa

que tens més raó que un sant!
M'agrada molt aquest poema que has escrit, com tota la resta (que intentaré comentar-te)... però sou tants a RC!
De totes maneres, i tot i que estic d'acord amb tu, de vegades les coses no són tant clares, no són tant mentals .. de vegades els sentiments se'ns menjen de passió i diem coses com 't'estimo' i 'vull passar la resta de la meva vida amb tu'. Es cert que un cop tot s'ha acabat hi podem reflexionar, però quin mal hi ha en gaudir-ho mentre tant... i si cal dir T'ESTIMO als quatre vents, tampoc no fem mal a ningú.
Vaja, això és el que penso... :-))

d'aqui uns anys? Jo no en tinc ni idea.
Segurament som massa lleugers i mentiders al dir que volem passar la nostra vida amb algú altre.
Però el que encara és més punyent... per quin motiu volem estar amb algú? Per què ens trobem sols? per què necessitem algú que ens cuidi? .. Potser tots hem d'aprendre a viure sols i deixar de banda les cançons romàntiques que no fan més que estovar-nos el cervell.... Massa anys però de cançons romàntiques., per això s'agraeixen poemes-reflexió com els teus!!!

I per estrany que soni, l'he trobat profund en molt punts. Fas entendre una veritat com una catedral: la majoria de les vegades que es diu que vols envellir al costat d'una persona és una gran mentida, o com a mínim no podem estar gaire convençuts del que diem: el que volem per sobre de tot, com tu has dit, és viure el present amb aquella persona; no cal que l'enganyem...
"Mira, mira'm i mira't": molt bona frase que s'haurien de prendrre més seriament molts dels que escriuren aquestes gastades lletres a les cançons de moda.

Et continuaré llegint,

-Filladelvent-

Bé, tu has dit que vols que et critiquin, no? Doncs et seré sincera. Des del meu punt de vista, si una persona està disposada a compartir la resta de la seva vida al teu costat, és perquè realment l'importes, ja que jo, per exemple, no ho estaria amb qualsevol. Tampoc aniria malament que afegissis algun signe de puntuació més en el primer paràgraf!
Però m'ha agradat per la manera directa i espontània en què et dirigies, volent fer entrar en raó a aquella persona. Segueix escribint, estaré al lloro dels teus relats!!