Cercador
L'ADVENIMENT DE CTHULHU (6 de 7)
Un relat de: Marc Barqué Vila- Compartir:
6. El despertar
En Rutan obrí els ulls i el seu desvetllament no hauria pogut ser més abrupte: veié els seus companys, clarament nerviosos, mirant cap a dalt, en direcció a R’lyeh. De seguida comprengué el motiu del seu trasbals: una congregació de centenars de milers de repugnants éssers amb una deformada forma humanoide, trets de peix i rostre amb semblances humanes i batràcies, es repartien pels diversos monticles i monòlits de la ciutat, tots mirant cap a un ciclopi bloc de pedra que el dia anterior no hi era. De fet, l’estructura de R’lyeh havia estat modificada totalment: la forma irregular d’ahir era ara una circumferència al centre de la qual hi havia aquella enorme mola lítica, alta com l’Himàlaia. Tots els membres de l’expedició reconegueren ràpidament aquells éssers pèrfids: eren els Profunds, criatures adoradores de Cthulhu, que establien colònies a costes abandonades tot i que en ocasiones entraven en contacte amb humans a alguns petits i aïllats pobles costaners, generalment aldees de pescadors degradades, com el degenerat poble d’Innsmouth. Els Profunds no prestaven atenció als intrusos humans, sinó que es limitaven a mirar cap a l’enorme bloc de pedra emetent uns murmuris desagradables i sons guturals que provocaven una sensació de repugnància insoportable a oïdes humanes.
—Marxem d’aquí —digué el Pare Koga.
En Rutan, la Gossow i en Blomqvist estaven paralitzats per la por i no es mogueren ni tan sols quan en Koga començà a córrer per la sorra negra. A l’adonar-se’n, el Pare Koga corregué cap a ells i els cridà, alhora que sacsejava la Gossow:
—Marxem d’aquí, ara!
Els expedicionaris van reaccionar i arrencarren a córrer seguint en Koga, que els cridava:
—Rodejarem la ciutat fins arribar al vaixell!
Durant una llarga estona, i vencent el cansament degut al terror que sentien, van córrer al voltant de R’lyeh, observant atemoritzats com l’aplec de Profunds, que no paraven de mirar l’enorme estància inexistent el dia anterior, s'estenia per tota la demoníaca ciutadella i constava d’un basardós exèrcit d’aberrants assistents.
Finalment, van arribar fins la seva embarcació. Per alegria de tots, en Blackmore estava allà, intentant pujar per la passarel·la del vaixell, però estava ferit: s’havia partit una cama i sagnava en abundor. En arribar on estava ell, la Gossow i en Rutan l’ajudaren a pujar a l’embarcació, recolliren la passarel·la i posaren en marxa els motors a esclatacor. Quan el vaixell ja estava començant a allunyar-se de la negra costa de R’lyeh, tot el grup anà cap a la popa i observaren, una vegada més, la ciutat del Dorment. El que passà a continuació, va implicar quelcom que només el Pare Koga pogué, amb enorme dificultat, suportar.
La muntanya de pedra que sorgí mentre ells dormien presentava, a la part davantera, un enorme portal tancat per dos blocs lítics que es distingien de la resta de l’edifici per les seves tonalitats cromàtiques. Només les portes deurien medir més de deu quilòmetres d’alçada i, per tant, tot i la creixent distància que el vaixell anava eixamplant, tot podia veure’s de manera aberrantment clara. De sobte, les portes van caure al terra causant un soroll eixordador i un fort tremolor de terra, originant un fort onatge que enevestí el vaixell però sense arribat a tombar-lo. En aquell moment, els murmuris dels Profunds es convertiren en una desagradable gatzara, una paorosa cridòria que arribava fins l’embarcació. Alhora, la blasfema aglomeració alçà els braços cap amunt mentre s’intensificava la potència del seu brogit. Aquell aquelarre de follia arribà a la total insània en el moment en què, de la densa obscuritat del frontispici que ara ocupava el centre de l’ominosa R’lyeh, sorgiren uns tentacles de tamany impossible. Quan diversos metres de tentacles ja estaven contorsionant-se fora del portal, dues llampades de llum d’un intens roig resplendiren a l’interior de la porta, penetrant una obscuritat que semblava ser física i, tot seguit, la Calamitat eixí de les tenebres: un gegantí cap verd, viscós i deformat, amb tentacles sota els malignes ulls rogents sense pupil·les, lliscà cap a fora. Dos mans horribles i de tamany descomunal aparegueren agafant-se als dos extrems del colossal portal, precedint la resta del cos de l’esgarrifós i estremidor Cthulhu: una immensa mola d’anatomia antinatural, tot i que semblava una barreja de pop i drac, amb unes hòrrides ales protuberants que li eixien de l’esquena d’un desmesurat abdomen, del qual també emergien extremitats superiors i inferiors, que es podrien considerar llurs braços i cames. El seu cos, d’un verd repugnant, estava recobert d’enormes i repulsives escames que es movien com anguiles. Cthulhu es desplaçà fora del mausoleu en què havia estat dormint mort durant un temps inversemblant en paràmetres humans. N’eixí lliscant en posició quadrúpeda, però un cop fora s’alçà, col·locant-se en posició bípeda i observant arreu, mostrant-se en tota la seva esfereïdora i basardosa majestat. La sola visió d’aquell horror primigeni, sumada al que sabien que llur adveniment implicava, causà una col·lapse psíquic a tots els expedicionaris de Miskatonic, que esclataren a cridar i recargolar-se pel terra del vaixell mentre ploraven, maleïen i xisclaven. Les seves connexions neuronals, que fins aquell moment es mantingueren en una delicada estabilitat, van xocar les unes contra les altres i llurs ments esclataren. Només en Koga aconseguí, amb prou feines, mantenir un mínim de seny.
—Aquí està —digué amb veu tremolosa el Pare Koga, mentre en Rutan es llençava per la borda, la Gossow s’esclafava el cap amb una pesada caixa d’eines, en Blackmore es degollava a si mateix i en Blomqvist es va rebentar el cervell amb una escopeta.
L’Adveniment s’havia consumat.
En Rutan obrí els ulls i el seu desvetllament no hauria pogut ser més abrupte: veié els seus companys, clarament nerviosos, mirant cap a dalt, en direcció a R’lyeh. De seguida comprengué el motiu del seu trasbals: una congregació de centenars de milers de repugnants éssers amb una deformada forma humanoide, trets de peix i rostre amb semblances humanes i batràcies, es repartien pels diversos monticles i monòlits de la ciutat, tots mirant cap a un ciclopi bloc de pedra que el dia anterior no hi era. De fet, l’estructura de R’lyeh havia estat modificada totalment: la forma irregular d’ahir era ara una circumferència al centre de la qual hi havia aquella enorme mola lítica, alta com l’Himàlaia. Tots els membres de l’expedició reconegueren ràpidament aquells éssers pèrfids: eren els Profunds, criatures adoradores de Cthulhu, que establien colònies a costes abandonades tot i que en ocasiones entraven en contacte amb humans a alguns petits i aïllats pobles costaners, generalment aldees de pescadors degradades, com el degenerat poble d’Innsmouth. Els Profunds no prestaven atenció als intrusos humans, sinó que es limitaven a mirar cap a l’enorme bloc de pedra emetent uns murmuris desagradables i sons guturals que provocaven una sensació de repugnància insoportable a oïdes humanes.
—Marxem d’aquí —digué el Pare Koga.
En Rutan, la Gossow i en Blomqvist estaven paralitzats per la por i no es mogueren ni tan sols quan en Koga començà a córrer per la sorra negra. A l’adonar-se’n, el Pare Koga corregué cap a ells i els cridà, alhora que sacsejava la Gossow:
—Marxem d’aquí, ara!
Els expedicionaris van reaccionar i arrencarren a córrer seguint en Koga, que els cridava:
—Rodejarem la ciutat fins arribar al vaixell!
Durant una llarga estona, i vencent el cansament degut al terror que sentien, van córrer al voltant de R’lyeh, observant atemoritzats com l’aplec de Profunds, que no paraven de mirar l’enorme estància inexistent el dia anterior, s'estenia per tota la demoníaca ciutadella i constava d’un basardós exèrcit d’aberrants assistents.
Finalment, van arribar fins la seva embarcació. Per alegria de tots, en Blackmore estava allà, intentant pujar per la passarel·la del vaixell, però estava ferit: s’havia partit una cama i sagnava en abundor. En arribar on estava ell, la Gossow i en Rutan l’ajudaren a pujar a l’embarcació, recolliren la passarel·la i posaren en marxa els motors a esclatacor. Quan el vaixell ja estava començant a allunyar-se de la negra costa de R’lyeh, tot el grup anà cap a la popa i observaren, una vegada més, la ciutat del Dorment. El que passà a continuació, va implicar quelcom que només el Pare Koga pogué, amb enorme dificultat, suportar.
La muntanya de pedra que sorgí mentre ells dormien presentava, a la part davantera, un enorme portal tancat per dos blocs lítics que es distingien de la resta de l’edifici per les seves tonalitats cromàtiques. Només les portes deurien medir més de deu quilòmetres d’alçada i, per tant, tot i la creixent distància que el vaixell anava eixamplant, tot podia veure’s de manera aberrantment clara. De sobte, les portes van caure al terra causant un soroll eixordador i un fort tremolor de terra, originant un fort onatge que enevestí el vaixell però sense arribat a tombar-lo. En aquell moment, els murmuris dels Profunds es convertiren en una desagradable gatzara, una paorosa cridòria que arribava fins l’embarcació. Alhora, la blasfema aglomeració alçà els braços cap amunt mentre s’intensificava la potència del seu brogit. Aquell aquelarre de follia arribà a la total insània en el moment en què, de la densa obscuritat del frontispici que ara ocupava el centre de l’ominosa R’lyeh, sorgiren uns tentacles de tamany impossible. Quan diversos metres de tentacles ja estaven contorsionant-se fora del portal, dues llampades de llum d’un intens roig resplendiren a l’interior de la porta, penetrant una obscuritat que semblava ser física i, tot seguit, la Calamitat eixí de les tenebres: un gegantí cap verd, viscós i deformat, amb tentacles sota els malignes ulls rogents sense pupil·les, lliscà cap a fora. Dos mans horribles i de tamany descomunal aparegueren agafant-se als dos extrems del colossal portal, precedint la resta del cos de l’esgarrifós i estremidor Cthulhu: una immensa mola d’anatomia antinatural, tot i que semblava una barreja de pop i drac, amb unes hòrrides ales protuberants que li eixien de l’esquena d’un desmesurat abdomen, del qual també emergien extremitats superiors i inferiors, que es podrien considerar llurs braços i cames. El seu cos, d’un verd repugnant, estava recobert d’enormes i repulsives escames que es movien com anguiles. Cthulhu es desplaçà fora del mausoleu en què havia estat dormint mort durant un temps inversemblant en paràmetres humans. N’eixí lliscant en posició quadrúpeda, però un cop fora s’alçà, col·locant-se en posició bípeda i observant arreu, mostrant-se en tota la seva esfereïdora i basardosa majestat. La sola visió d’aquell horror primigeni, sumada al que sabien que llur adveniment implicava, causà una col·lapse psíquic a tots els expedicionaris de Miskatonic, que esclataren a cridar i recargolar-se pel terra del vaixell mentre ploraven, maleïen i xisclaven. Les seves connexions neuronals, que fins aquell moment es mantingueren en una delicada estabilitat, van xocar les unes contra les altres i llurs ments esclataren. Només en Koga aconseguí, amb prou feines, mantenir un mínim de seny.
—Aquí està —digué amb veu tremolosa el Pare Koga, mentre en Rutan es llençava per la borda, la Gossow s’esclafava el cap amb una pesada caixa d’eines, en Blackmore es degollava a si mateix i en Blomqvist es va rebentar el cervell amb una escopeta.
L’Adveniment s’havia consumat.
