Cercador
L'ADVENIMENT DE CTHULHU (4 de 7)
Un relat de: Marc Barqué Vila- Compartir:
4. L’esquerda onírica
Els expedicionaris marxaren cap a les coordenades de R’lyeh en un vaixell suficientment potent com per arribar en menys de dues setmanes. Tot just instal·lar-se i acomodar-se, el grup de Miskatonic anà a parlar amb el Pare Koga, un home alt, de complexió forta i que aparentava tenir uns trenta anys. Estava a la coberta llegint el llibre “Cultes sense nom” de Friedrich von Juntz. La Gossow va irrompre:
—Hola, Pare Koga. Em permet fer-li una pregunta?
—I tant que sí, senyora Gossow. Estic a la seva disposició. En què puc ajudar-la? —respongué el Pare Koga sense apartar la vista del llibre.
—Veurà. Jo, igual que els meus companys, vam experimentar el somni. Coneixem la seva naturalesa i el motiu de la seva manifestació: com que R’lyeh ha emergit de les profunditats oceàniques, el somni de Cthulhu arriba amb més potència als éssers vius de la Terra. També comprenem que el motiu d’això és que ja no ens separen dels seus somnis els més de catorze mil metres i els varis milions de tonelades d’aigua de l’Oceà. El que no entenem és això.
La Gossow s’arromangà el pantaló i li mostrà al Pare Koga una ferida en procés de cicatrització. Prosseguí:
—En el somni, vaig caure d’un monticle de R’lyeh i vaig ferir-me la cama amb una pedra. Per què la ferida que vaig fer-me en el somni es va manifestar també a la realitat? No només a mi: a tots ens ha succeït el mateix.
El Pare Koga continuà mirant el llibre, sense prestar atenció a la ferida que li ensenyava la Gossow.
—L’esquerda onírica —digué concisament.
—L’esquerda onírica? —repetí la Gossow amb to interrogant.
El Pare Koga tancà el llibre i mirà primer la Gossow i, després, la resta del grup.
—Sí. Permetin-me que els expliqui quelcom, per tal que puguin entendre el que ha passat. Els humans sempre hem distingit el somni de la vigília, separant-les en dos plans diferents: els mónics onírics, comunament anomenats “somnis”, i el que solem anomenar “realitat” o “món real”. Però la veritat, com gairebé sempre, no es correspon amb les apreciacions humanes habituals. El que hom anomena “somnis” conformen el que es coneix com les Terres del Somni, a les quals s’accedeix quan algú dorm i somia, i són tan reals com el món en què ens trobem durant la vetlla. El motiu pel quals els humans sempre han distingit ambdós móns, relegant l’oníric a la subjectivitat i la irrealitat, és que existeix una barrera dimensional entre el món de la vigília i les Terres del Somni. Sap què són els anomenats viatges astrals, oi? Quan algú aconsegueix experimentar-ne un, significa que està just a la frontera entre els dos móns. Ara bé, la majoria no aconsegueix creuar aquest límit. El creuem, a vegades, al somiar, tot i que sempre durant poc temps i, normalment, no ens hi endinsem suficientment com per a poder veure les autèntiques diferències entre ambdues dimensions.
—No sé si ho acabo d’entendre —digué la Gossow.
—M’explicaré amb major claredat. Hi ha llocs comuns al món de la vetlla i les Terres del Somni, i és on es desenvolupen la majoria dels somnis. Però les Terres del Somni tenen els seus indrets propis, com les ciutats d’Ulthar i Kadath. També existeixen criatures diferents en llocs comuns, com per exemple les terrorífiques aranyes de Leng, que estan a la dimensió onírica de l’Altiplà de Leng, situat al Tibet. Nogensmenys, tals aranyes no existeixen a la dimensió de la vigília (és a dir, en l’usualment anomenat “món real”) d’aquell mateix emplaçament. La barrera onírica manté separades ambdues dimensions, però sembla ser que el somni de Cthulhu, al manifestar-se sense la protecció física que exercia l’enorme densitat de les aigües oceàniques, ha causat una esquerda a la barrera. Per això, els móns oníric i vigil, ara, s’influeixen mútuament.
—Llavors —intervingué en Blomqvist—, el que succeeixi als somnis tindrà manifestacions físiques a la vigília?
—I probablement no només això. És possible que, en alguns indrets del món, hagin aparegut ciutats com Ulthar o Kadath. També és molt probable que algunes de les criatures de les Terres del Somni ara estiguin arrossegant-se per la nostra dimensió.
Els expedicionaris de Miskatonic, estupefactes i esbalaïts, es quedaren en silenci, assimilant tot el que els havia explicat el pare Koga i procurant mantenir la cordura.
—Com és que en sap tant, vostè? —preguntà en Rutan.
—Fa molts anys, molts més dels que puguin imaginar-se i dels que potser suggereixi el meu jove aspecte, que estudio els misteris ocults del món i els sabers arcans. Vaig passar diversos anys a Miskatonic i he viatjat per tot el món a la recerca del coneixement —digué mentre acaronava els penjolls que portava, representant una línia recta de la qual en baixaven pels seus extrems dues línies sinuoses acabades en punta de fletxa, amb una forma de forca al mig i una rodona blanca a la part inferior.
Els expedicionaris marxaren cap a les coordenades de R’lyeh en un vaixell suficientment potent com per arribar en menys de dues setmanes. Tot just instal·lar-se i acomodar-se, el grup de Miskatonic anà a parlar amb el Pare Koga, un home alt, de complexió forta i que aparentava tenir uns trenta anys. Estava a la coberta llegint el llibre “Cultes sense nom” de Friedrich von Juntz. La Gossow va irrompre:
—Hola, Pare Koga. Em permet fer-li una pregunta?
—I tant que sí, senyora Gossow. Estic a la seva disposició. En què puc ajudar-la? —respongué el Pare Koga sense apartar la vista del llibre.
—Veurà. Jo, igual que els meus companys, vam experimentar el somni. Coneixem la seva naturalesa i el motiu de la seva manifestació: com que R’lyeh ha emergit de les profunditats oceàniques, el somni de Cthulhu arriba amb més potència als éssers vius de la Terra. També comprenem que el motiu d’això és que ja no ens separen dels seus somnis els més de catorze mil metres i els varis milions de tonelades d’aigua de l’Oceà. El que no entenem és això.
La Gossow s’arromangà el pantaló i li mostrà al Pare Koga una ferida en procés de cicatrització. Prosseguí:
—En el somni, vaig caure d’un monticle de R’lyeh i vaig ferir-me la cama amb una pedra. Per què la ferida que vaig fer-me en el somni es va manifestar també a la realitat? No només a mi: a tots ens ha succeït el mateix.
El Pare Koga continuà mirant el llibre, sense prestar atenció a la ferida que li ensenyava la Gossow.
—L’esquerda onírica —digué concisament.
—L’esquerda onírica? —repetí la Gossow amb to interrogant.
El Pare Koga tancà el llibre i mirà primer la Gossow i, després, la resta del grup.
—Sí. Permetin-me que els expliqui quelcom, per tal que puguin entendre el que ha passat. Els humans sempre hem distingit el somni de la vigília, separant-les en dos plans diferents: els mónics onírics, comunament anomenats “somnis”, i el que solem anomenar “realitat” o “món real”. Però la veritat, com gairebé sempre, no es correspon amb les apreciacions humanes habituals. El que hom anomena “somnis” conformen el que es coneix com les Terres del Somni, a les quals s’accedeix quan algú dorm i somia, i són tan reals com el món en què ens trobem durant la vetlla. El motiu pel quals els humans sempre han distingit ambdós móns, relegant l’oníric a la subjectivitat i la irrealitat, és que existeix una barrera dimensional entre el món de la vigília i les Terres del Somni. Sap què són els anomenats viatges astrals, oi? Quan algú aconsegueix experimentar-ne un, significa que està just a la frontera entre els dos móns. Ara bé, la majoria no aconsegueix creuar aquest límit. El creuem, a vegades, al somiar, tot i que sempre durant poc temps i, normalment, no ens hi endinsem suficientment com per a poder veure les autèntiques diferències entre ambdues dimensions.
—No sé si ho acabo d’entendre —digué la Gossow.
—M’explicaré amb major claredat. Hi ha llocs comuns al món de la vetlla i les Terres del Somni, i és on es desenvolupen la majoria dels somnis. Però les Terres del Somni tenen els seus indrets propis, com les ciutats d’Ulthar i Kadath. També existeixen criatures diferents en llocs comuns, com per exemple les terrorífiques aranyes de Leng, que estan a la dimensió onírica de l’Altiplà de Leng, situat al Tibet. Nogensmenys, tals aranyes no existeixen a la dimensió de la vigília (és a dir, en l’usualment anomenat “món real”) d’aquell mateix emplaçament. La barrera onírica manté separades ambdues dimensions, però sembla ser que el somni de Cthulhu, al manifestar-se sense la protecció física que exercia l’enorme densitat de les aigües oceàniques, ha causat una esquerda a la barrera. Per això, els móns oníric i vigil, ara, s’influeixen mútuament.
—Llavors —intervingué en Blomqvist—, el que succeeixi als somnis tindrà manifestacions físiques a la vigília?
—I probablement no només això. És possible que, en alguns indrets del món, hagin aparegut ciutats com Ulthar o Kadath. També és molt probable que algunes de les criatures de les Terres del Somni ara estiguin arrossegant-se per la nostra dimensió.
Els expedicionaris de Miskatonic, estupefactes i esbalaïts, es quedaren en silenci, assimilant tot el que els havia explicat el pare Koga i procurant mantenir la cordura.
—Com és que en sap tant, vostè? —preguntà en Rutan.
—Fa molts anys, molts més dels que puguin imaginar-se i dels que potser suggereixi el meu jove aspecte, que estudio els misteris ocults del món i els sabers arcans. Vaig passar diversos anys a Miskatonic i he viatjat per tot el món a la recerca del coneixement —digué mentre acaronava els penjolls que portava, representant una línia recta de la qual en baixaven pels seus extrems dues línies sinuoses acabades en punta de fletxa, amb una forma de forca al mig i una rodona blanca a la part inferior.
