Cercador
L'ADVENIMENT DE CTHULHU (3 de 7)
Un relat de: Marc Barqué Vila- Compartir:
3. Les Escriptures de Ponapé
El grup d’expedicionaris es van reunir a la plaça central del campus de la Universitat de Miskatonic, esperant l’home que havia de dirigir la investigació, el qual fou contractat per la universitat a última hora. El silenci regnava entre ells degut a l’angoixa que sentien per saber allò que molt pocs sabien. Blackmore tragué un matoll de fulls groguencs, d’evident antiguitat.
—Aquí estan les Escriptures de Ponapé. Les he agafat de l’arxiu desclassificat de la biblioteca, però hem de tornar-les abans de marxar. Com sabeu, només els membres de la Facultat de Ciències Ocultes tenim accés a aquest arxiu perquè és propietat de la nostra facultat. Sé que tots vosaltres sabeu el que està passant, però m’agradaria que escoltéssiu el que diuen aquestes escriptures —digué en Blackmore als presents.
—He sentit parlar d’aquest manuscrit. Com va arribar als arxius de la biblioteca? Tenia entès que n’existien poques còpies i estaven totes en mans privades —s’interessà la Gossow.
—Bé, Marga… diguem que… estan aquí gràcies a una donació —respongué lacònicament en Blackmore.
La Marga Gossow semblava una mica torbada per la resposta, tot i que no era cap secret que la institució més famosa de Miskatonic era molt gelosa de revelar l’origen de les seves adquisicions.
—Aquestes escriptures —començà en Blackmore— versen sobre l’autèntica història del nostre planeta i la humanitat. El seu contingut pot semblar fantasiós, però tots els que estem aquí sabem suficient com per donar crèdit a aquestes narracions. Ara llegirem el fragment que tracta de la Calamitat que sotja des del Pacífic.
Dit això, en Blackmore començà a llegir:
“I llavors, quan la llegendària terra de Mu era encara un continent que acollia vida i civilització, arribà. Originari del planeta Vhoorl, situat a una llunyana nebulosa d’una altra galàxia, Cthulhu descendí de les estrelles. El gran Cthulhu, un dels paorosos Primigenis, s’instal·là al continent avui desaparegut. Després d’apoderar-se de Mu, Cthulhu disseminà les seves llavors estelars pel planeta. Aquestes llavors eren descendents que escopia del seu propi cos i eren molt semblants a Ell, però de menor tamany. Molt aviat, les llavors estelars de Cthulhu van entrar en contacte amb una civilització d’éssers alienígenes anomenats els Primordials.
Els Primordials eren una raça extraterrestre que s’havia instal·lat a la Terra quan encara s’estava formant. El seu cap en forma d’estrella de mar estatjava una intel·ligència molt superior a la que mai podrà aspirar un home, però els seus múltiples membres, que sorgien com protuberàncies tentaculares del seu viscós tronc, no eren especialment forts, per la qual cosa subsistien gràcies a llur extraordinària capacitat d’adaptació a qualsevol medi. Per casualitat, els Primordials van descobrir que a les profunditats lítiques de la jove Terra hi havia una massa gelatinosa informe, anomenada Ubbo-Sathla, que era generadora de matèria orgànica. Constantment, es formaven éssers vius en el si d’Ubbo-Sathla i intentaven escapar del seu llim tentacular. La majoria eren engolits per Ubbo-Sathla i es fonien en la seva matèria primigènia, però en algunes ocasions aconseguien escapar. Els pocs que ho feien sortien a la superfície i intentaven sobreviure. D’alguna manera, els Primordials van obtenir restes de la matèria orgànica d’Ubbo-Sathla i van experimentar-hi amb la finalitat de crear organismes forts que poguessin utilitzar com a esclaus. La majoria dels experiments foren un fracàs, i es diu que un d’aquests fracassos va ser el primer ésser humà. Però una de les creacions dels Primordials fou exitosa i llavors naixeren els shoggots, unes masses poliformes de matèria orgànica amb una força descomunal. Esclavitzant-los, els Primordials aconseguiren alçar Corona Mundi, la ciutat a les muntanyes gelades de l’Antàrtida.
Hi hagué una guerra planetària entre les llavors estelars de Cthulhu i els Primordials, quedant aquests arraconats a l’Antàrtida. Cthulhu continuà engendrant els seus aberrants plançons, però a més tingué un fill, un hòrrid monstre que es coneix amb el temible nom de Ghatanothoa, el Primogènit de Cthulhu. Després de foragitar els Primordials de gairebé tot el planeta, permetent-los viure només a l’Antàrtida, Cthulhu era amo i senyor de la Terra però, per motius desconeguts, fou bandejat per un poder major que el seu a la ciutat de R’lyeh, tancat en un mausoleu i segellat sota el poder del símbol arcà. Cthulhu morí reposant a R’lyeh. Però no està mort el que roman eternament i, amb el pas dels eons, fins i tot la mort pot morir. Cthulhu roman mort, però somniant. La seva mort no pot ser tal, car en el seu si, els regnes de Thànatos i Morfeu es fonen. Cthulhu roman adormit i algun dia despertarà per reclamar el que és seu. La humanitat no té cap esperança de prosperar a la Terra, perquè Cthulhu era i tornarà a ser, hi estava i tornarà a estar-hi. En realitat, sempre hi ha estat. Mitjançant el seu somni, Cthulhu es comunica amb els éssers vius del planeta, inclosos els humans. Degut a aquests contactes onírics, han sorgit diferents cultes al Dorment, tant en algunes tribus humanes com en éssers d’altra naturalesa, com els Profunds o els Mi-Go.”
La lectura d’aquesta esglaiosa narració impressionà els expedicionaris, tot i que ja estaven familiaritzats amb aquests coneixements antics. Blomqvist, l’antropòleg de l’expedició, trencà el dens silenci:
—Conec les referències a què al·ludeixen aquests Escriptures. A principis del segle passat, el professor William Channing Webb trobà una tribu d’esquimals a Groenlàndia que dançaven de forma macabra al voltant d’un ídol que representava una criatura amb tentacles a la cara. Cridaven un salm impronunciable que feia referència a Cthulhu. A més a més, a l’any 1907, a una zona pantanosa al sud de Nova Orleans, l’inspector de policia Legrasse va detenir un grup de cultistes que pertanyien a una estranya secta que ballaven donant voltes a un monòlit rodejat de cadàvers i pronunciaven el mateix salm que els esquimals de Groenlàndia.
—Conec aquest salm —digué en Rutan—. Està formulat en llengua Aklo i diu “Ph'nglui mglw'nafh Cthulhu R'lyeh wgah'nagl fhtagn”, que significa, més o menys, “al seu sojorn de R’lyeh, el difunt Cthulhu espera somniant”.
L’audició d’aquest salm, així com el seu significat, tornà a impressionar el grup de Miskatonic, la qual cosa provocà un altre espès silenci. Aquesta vegada, qui el trencà fou la Gossow:
—Senyor Blackmore, qui és el nostre director d’expedició?
—Es diu Vladimir Koga, però solen anomenar-lo Pare Koga. És un col·laborador habitual de la nostra facultat i un gran especialista en tot el que incumbeix a coneixements arcans. Ha viatjat per tot el món investigant la veritat oculta dins les ombres de la realitat —respongué en Blackmore.
Just quan acabà d’explicar-ho, el grup expedicionari sentí una veu rere ells:
—Hola, senyor Blackmore i acompanyants. Sóc el Pare Koga. Disculpin la tardança. Podem marxar.
El grup d’expedicionaris es van reunir a la plaça central del campus de la Universitat de Miskatonic, esperant l’home que havia de dirigir la investigació, el qual fou contractat per la universitat a última hora. El silenci regnava entre ells degut a l’angoixa que sentien per saber allò que molt pocs sabien. Blackmore tragué un matoll de fulls groguencs, d’evident antiguitat.
—Aquí estan les Escriptures de Ponapé. Les he agafat de l’arxiu desclassificat de la biblioteca, però hem de tornar-les abans de marxar. Com sabeu, només els membres de la Facultat de Ciències Ocultes tenim accés a aquest arxiu perquè és propietat de la nostra facultat. Sé que tots vosaltres sabeu el que està passant, però m’agradaria que escoltéssiu el que diuen aquestes escriptures —digué en Blackmore als presents.
—He sentit parlar d’aquest manuscrit. Com va arribar als arxius de la biblioteca? Tenia entès que n’existien poques còpies i estaven totes en mans privades —s’interessà la Gossow.
—Bé, Marga… diguem que… estan aquí gràcies a una donació —respongué lacònicament en Blackmore.
La Marga Gossow semblava una mica torbada per la resposta, tot i que no era cap secret que la institució més famosa de Miskatonic era molt gelosa de revelar l’origen de les seves adquisicions.
—Aquestes escriptures —començà en Blackmore— versen sobre l’autèntica història del nostre planeta i la humanitat. El seu contingut pot semblar fantasiós, però tots els que estem aquí sabem suficient com per donar crèdit a aquestes narracions. Ara llegirem el fragment que tracta de la Calamitat que sotja des del Pacífic.
Dit això, en Blackmore començà a llegir:
“I llavors, quan la llegendària terra de Mu era encara un continent que acollia vida i civilització, arribà. Originari del planeta Vhoorl, situat a una llunyana nebulosa d’una altra galàxia, Cthulhu descendí de les estrelles. El gran Cthulhu, un dels paorosos Primigenis, s’instal·là al continent avui desaparegut. Després d’apoderar-se de Mu, Cthulhu disseminà les seves llavors estelars pel planeta. Aquestes llavors eren descendents que escopia del seu propi cos i eren molt semblants a Ell, però de menor tamany. Molt aviat, les llavors estelars de Cthulhu van entrar en contacte amb una civilització d’éssers alienígenes anomenats els Primordials.
Els Primordials eren una raça extraterrestre que s’havia instal·lat a la Terra quan encara s’estava formant. El seu cap en forma d’estrella de mar estatjava una intel·ligència molt superior a la que mai podrà aspirar un home, però els seus múltiples membres, que sorgien com protuberàncies tentaculares del seu viscós tronc, no eren especialment forts, per la qual cosa subsistien gràcies a llur extraordinària capacitat d’adaptació a qualsevol medi. Per casualitat, els Primordials van descobrir que a les profunditats lítiques de la jove Terra hi havia una massa gelatinosa informe, anomenada Ubbo-Sathla, que era generadora de matèria orgànica. Constantment, es formaven éssers vius en el si d’Ubbo-Sathla i intentaven escapar del seu llim tentacular. La majoria eren engolits per Ubbo-Sathla i es fonien en la seva matèria primigènia, però en algunes ocasions aconseguien escapar. Els pocs que ho feien sortien a la superfície i intentaven sobreviure. D’alguna manera, els Primordials van obtenir restes de la matèria orgànica d’Ubbo-Sathla i van experimentar-hi amb la finalitat de crear organismes forts que poguessin utilitzar com a esclaus. La majoria dels experiments foren un fracàs, i es diu que un d’aquests fracassos va ser el primer ésser humà. Però una de les creacions dels Primordials fou exitosa i llavors naixeren els shoggots, unes masses poliformes de matèria orgànica amb una força descomunal. Esclavitzant-los, els Primordials aconseguiren alçar Corona Mundi, la ciutat a les muntanyes gelades de l’Antàrtida.
Hi hagué una guerra planetària entre les llavors estelars de Cthulhu i els Primordials, quedant aquests arraconats a l’Antàrtida. Cthulhu continuà engendrant els seus aberrants plançons, però a més tingué un fill, un hòrrid monstre que es coneix amb el temible nom de Ghatanothoa, el Primogènit de Cthulhu. Després de foragitar els Primordials de gairebé tot el planeta, permetent-los viure només a l’Antàrtida, Cthulhu era amo i senyor de la Terra però, per motius desconeguts, fou bandejat per un poder major que el seu a la ciutat de R’lyeh, tancat en un mausoleu i segellat sota el poder del símbol arcà. Cthulhu morí reposant a R’lyeh. Però no està mort el que roman eternament i, amb el pas dels eons, fins i tot la mort pot morir. Cthulhu roman mort, però somniant. La seva mort no pot ser tal, car en el seu si, els regnes de Thànatos i Morfeu es fonen. Cthulhu roman adormit i algun dia despertarà per reclamar el que és seu. La humanitat no té cap esperança de prosperar a la Terra, perquè Cthulhu era i tornarà a ser, hi estava i tornarà a estar-hi. En realitat, sempre hi ha estat. Mitjançant el seu somni, Cthulhu es comunica amb els éssers vius del planeta, inclosos els humans. Degut a aquests contactes onírics, han sorgit diferents cultes al Dorment, tant en algunes tribus humanes com en éssers d’altra naturalesa, com els Profunds o els Mi-Go.”
La lectura d’aquesta esglaiosa narració impressionà els expedicionaris, tot i que ja estaven familiaritzats amb aquests coneixements antics. Blomqvist, l’antropòleg de l’expedició, trencà el dens silenci:
—Conec les referències a què al·ludeixen aquests Escriptures. A principis del segle passat, el professor William Channing Webb trobà una tribu d’esquimals a Groenlàndia que dançaven de forma macabra al voltant d’un ídol que representava una criatura amb tentacles a la cara. Cridaven un salm impronunciable que feia referència a Cthulhu. A més a més, a l’any 1907, a una zona pantanosa al sud de Nova Orleans, l’inspector de policia Legrasse va detenir un grup de cultistes que pertanyien a una estranya secta que ballaven donant voltes a un monòlit rodejat de cadàvers i pronunciaven el mateix salm que els esquimals de Groenlàndia.
—Conec aquest salm —digué en Rutan—. Està formulat en llengua Aklo i diu “Ph'nglui mglw'nafh Cthulhu R'lyeh wgah'nagl fhtagn”, que significa, més o menys, “al seu sojorn de R’lyeh, el difunt Cthulhu espera somniant”.
L’audició d’aquest salm, així com el seu significat, tornà a impressionar el grup de Miskatonic, la qual cosa provocà un altre espès silenci. Aquesta vegada, qui el trencà fou la Gossow:
—Senyor Blackmore, qui és el nostre director d’expedició?
—Es diu Vladimir Koga, però solen anomenar-lo Pare Koga. És un col·laborador habitual de la nostra facultat i un gran especialista en tot el que incumbeix a coneixements arcans. Ha viatjat per tot el món investigant la veritat oculta dins les ombres de la realitat —respongué en Blackmore.
Just quan acabà d’explicar-ho, el grup expedicionari sentí una veu rere ells:
—Hola, senyor Blackmore i acompanyants. Sóc el Pare Koga. Disculpin la tardança. Podem marxar.
