l'adn del tèrmit

L'adn del tèrmit


L'animaló no es va adonar de la importància del concepte que es cruspia, teòria inèdita que mai més tornaria a conèixer la llum. Mentre endrapava celulosa, perfectament alié a la filosofia, només va fer d'especial un petit rot termític en una r majúscula.

Desprès va volar un pel borratxo a una altra pàgina, però ja sense esma es va adormir en l'argument principal del l'autor, allà on ell, en unes poques línies explicava allò que li havia costat tans anys de copsar! Desprès de llegir i rellegir els seus mestres va fitar una esquerda en el pensament dels seus antecessors filòsofs i es va afanayar a reparar la fractura en l'entramat d'idees que tant defensava i que en aquell badat perdien el sentit i s'estomacaven contra el terra o es desfeien en un espai o éter sense substància.

Com li empipava trobar-se empastifat de tinta el menjar! Va pensar en el seu cervellet adobat de celulosa. Només molts anys, que dic molts anys!, milions d'anys, una mutació del tèrmit dormilega i veberri aconseguiria desentranyar tot allò que en lloc de llegir, havia digerit, i tot, amb una simple inspecció de l'adn propi.



Llibre rosegat pels tèrmits