LA VIRTUT D'ESPERAR

Un relat de: Ness

S’alça el dia entre quatre núvols desfilats que enterboleixen el cel de matinada. L’oreig del mar amb poca esma remulla la sorra, ara tranquil•la, sense gent. La millor hora per començar a treballar l’arena humida que es rendeix fàcilment a les motllures. Vaig passant el rascle a la base i refermo els murs del castell acabats ahir. S’aguanten bé amb la humitat de la nit passada. Només és qüestió de paciència, enfilar els contraforts i fer els merlets al mur. Farem un fossar amb aigua, que em mantingui humida la paret del mur, i un pont llevadís.

Comença a transitar algun matiner pel passeig. En aquesta hora, o passegen el gos, o les malles elàstiques de colors llampants. — Bon dia, Miquel Àngel! Ja fa patxoca aquest castell, eh? Apa, que vagi bé el dia! — Per sort, en aquesta hora tots tenen pressa i els comentaris són breus…

Mentre faig un mos m’adono que a la casa gran del davant del passeig, la de la senyora Eulàlia, avui no obren els porticons com de costum. El de la cuina l’obren sempre a primera hora quan la Gal•la li prepara l’esmorzar. En deu passar alguna perquè a l’entrada hi ha el cotxe de l’Andreu, el fill, a qui només li veuen el pèl per Nadal.

S’atura al davant un cotxe de la funerària. Quin greu! Deu ser la Senyora Eulàlia; ara que ens havíem fet companys de penúries… Hi ha un degoteig de visites la resta del dia, familiars, amics (pocs) i tafaners. L’antiga casa senyorial, trista i sola, feia anys que no tenia tant trànsit. Quina ironia.

Cau la tarda vestint de dol el cel. Ha anat marxant tothom, però l’Andreu i la Gal•la continuen al jardí discutint, nerviosos, i ella plora rendida dient que no en sap res del cofre antic que guarda el tresor de la família.

Jo segueixo amb la meva construcció de sorra. Ara sí, s’alça ferma i segura damunt el cofre que sosté el pati central del castell.

Comentaris

  • Tresors[Ofensiu]
    Prou bé | 19-03-2023 | Valoració: 10

    Havia arribat tan lluny la complicitat entre la senyora de la casa i qui fa castells de sorra? Va pensar que aquell fill no es mereixia la herència i sí el nou amic?
    Sorpreses dóna la vida (ja ho diu la cançó) i sorpresa , que s'agraeix, al teu relat.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • La Gal.la es fa irònica. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-03-2023 | Valoració: 10



    Un relat amb molta intriga. La Gal·la oculta molt bé on està el cofre plorant. Això sí que és una hipocresia total. Molt ben plantejat, Ness.
    Que tingues sort i enhorabona.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Sorpresa!![Ofensiu]
    Rosa Gubau | 16-03-2023

    Caram, aquest final si que no l'esperava, veig que de vegades la sort s'ha d'amagar si no vols que te la prenguin.

    Molt divertit i original Ness.

    Sort.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    En una primera lectura no detallada, veiem poc clar que la fortuna que ens planteges en aquest relat sigui la que demanem en el repte d'aquest mes i que vagi acompanyada de la sort. Ho posem a criteri del jurat. Sort!

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Ness

Ness

80 Relats

397 Comentaris

35344 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
... Despullo l'ànima escrivint versos
des que tinc ús de raó.
I és que els versos estimen les paraules
però els poemes les fan grans!
...................................
ness3cat@gmail.com