La veu oculta ens escriu.

- 31 d'octubre 1905


Indiscret "Esquitx":
He quedat admirada del vostre atreviment, publicant una confidència de la meva persona a una íntima amiga meva, la bona de la Trini. Sort que ningú sap qui sóc ni qui som. Aquesta raó em permet escriure-us per donar-vos el gust que necessiteu per acabar d'entendre la novel.la que haguéssiu volgut acabar de veure, i que l'atzar us va impedir de contemplar.
Us he d'advertir, en primer lloc, que jo no crec en el pecat de la carn. Jo crec, per contra, en els Kama Sutra, l'Art Hindú de l'Amor, un llibre escrit en sànscrit i conegut a Europa des de la seva traducció a l'anglés a finals del segle XIX, i al francés l'any 1928, un exemplar de la qual el meu home em va regalar el mes passat, i que guardo a casa com una joia. És un llibre de centenars de versos dedicats a l'Amor.
En aquest llibre es troben abundants mostres expressives dels sentiments dels homes i de les dones. Els grecs van representar Venus com l'exemplar de la més pura bellesa. Els hindús substitueixen Venus per Lotus. Suposo que us agradaria saber com descrien la perfecció femenina, perquè m'hi sento retratada jo mateixa. Us la transcric, i així em coneixereu: " La seva cara és plaent com la lluna plena; el seu cos està fet de carn dolça com la flor de la mostassa. La seva pell és blanca, tendra i fina com el lotus. Els seus ulls brillen com els del cervatell, un pèl rogencs a les vores. Els seus pits són durs, plens i elevats. Son coll, elegant. El seu nas, fi, dret i graciós. Tres plecs o ondulacions es dibuixen al mig del seu cos, vers la regió umbilical. El seu "yoni" sembla un botó de lotus que s'entreobre, i la seva llavor amorosa surt perfumada com la de la flor de lis quan s'acaba de descloure. Camina amb la noblesa del cigne, i la seva veu és greu i musical com l'accent de l'ocell que millor canta al món. Menja poc, i dorm lleugerament..."
Us he esmentat aquest llibre perquè heu de saber que jo penso que l'amor i el sexe no són la mateixa cosa. L'amor és una cosa bona, molt bona, que ens pot dur al cel. El sexe és una cosa molt desitjable, també, però que pot dur al vici. Som, tots nosaltres, com joguines de la natura i, de vegades, la natura juga amb nosaltres. Ens sembla que si ens sentim feliços per algun bé material, ja hem aconseguit la perfecció, i anem errats. Només hi ha una cosa a escollir entre les dues: la veritat que tu veus, la veritat que sents, el raig de sol, el pètal de la flor, la felicitat del bes del vertader amor. El colpir d'un cor ho trancendeix tot. Si tot és amor, podràs aconseguir la vertadera felicitat. I si tot fos sexe, podries arribar a la teva perdició.
Tot això ve a tomb com a contesta prèvia a la vostra curiositat. Perquè, per a mi el sexe, de moment, m'omple del tot, car crec que el meu amor es nodreix i es complementa amb ell. Els gaudis sexuals són, tan sols, demostracions de l'amor que em dóna gaubances oníriques, i èxtasis, i els orgasmes que el meu esperit necessita. Per això ens entenem tant, el meu home i jo. Com ens vam entendre l'endemà de la meva demostració amorosa contemplant el seu "lingam" i fent sacrificis al déu Príap dels grecs. Sí... L'endemà va passar el què va passar. Ell, l'home meu, en tenir-me al seu abast, em destrueix amb els seus desitjos i els seus malgirbats afalacs. I jo l'ajudo intentant destruir-lo a ell. Les seves mans em despullen sense cura ni compassió. Mentre jo el despullo a ell, eixelebradament, sense pietat. Em toca pertot, i la seva boca em paladeja tota jo. Jo el toco i el llepolejo arreu. Em fa posar com vol, i jo l'obeeixo. El darrer dia, acaronant les meves profundes intimitats, jo sofria de gust unes convulsions i contraccions que l'excitaven encara més. Fins que es decidí. I jo, sense saber què feia, ni recordant la meva virginitat, obrint-me, vaig permetre i ajudar a què el seu "lingam" entrés dins meu... Sí... Ho féu, amb els meus crits de sofriment i de deliri sexual, mentre creixia en dolors i plaers simultanis. I plorant, jo, com mai ho havia fet, tots dos alhora sofrirem l'orgasme que necessitàvem... Si. Va ser així, perquè jo encara crec en l'amor, i allò era amor, no sexe. Dos cossos que s'estimen s'entreguen furiosament, volent-se fondre en un de sol, ignorant la seva vida per a crear-ne una altra. La vida amb el sol refulgent, més l'embriaguesa de la rosa que és el clítoris i el seu perfum de flor de lis, constitueixen la vitalitat del "yoni" femení que les dones han de conservar sempre, com quan eren verges, per admetre nous, sempre nous, acoblaments que eternitzin un vertader amor. I això faré jo, xoroiador Esquitx, per sempre, enamorada del mateix enamorament que ens pot elevar més amunt que el cel nostre, tan limitat, fins al límits infinits del benestar.