La veritat amagada

Abans hi havia només un idioma per a la gent. Però, amb el pecat del seu orgull, després de la construcció de la torre Babilònica, el Déu va separar a la gent, dient:
- A partir d’ara, parlareu els idiomes diferents i no entendreu uns als altres...
I ho va fer. Amb el temps, la gent no només no entenien els idiomes diferents que parlaven els altres, però tampoc ja el significat inicial de les paraules i lletres de la seva...
Però el Déu va conservar trossets del coneixement en cada llengua, i només, entenent uns als altres, la gent podien completar el puzzle i tenir un quadre complet. Però el problema era que no només no aprenien o coneixien els altres llengües, és que sovint ja oblidaven i desconeixien la pròpia... Es convertien en secs i sords...

***
- I què amaguen les llengües? – va preguntat l’alumne a la mestra a la secundària.
- La cultura i el coneixement verdader... –deia la mestre.
- Però és molt difícil de saber que és realment verdader? – continuava alumne.
- Sí, ho és, però a vegades podem saber com era abans i no com ho ens presenten ara... – desprès de fer una pausa petita, la mestra li va preguntar:
- A quin mes es celebra l’Any Nou?
- L’1 de gener, la nit del 31 de desembre a l’1 de gener...
- I tu creus era així sempre?
- Però això ho fem ara i ja fa anys...
- Mira: desembre prové de “desé”, novembre del “nové”, octubre del “octo”, a quins números corresponen? – li va preguntar la mestra.
- Al deu, nou i vuit... – va respondre, reflexionant, l’alumne.
- Doncs, quan era celebrat l’Any Nou segons aquest càlcul?
- Al gener, llavors, correspon a l’11, febrer, al 12, doncs, hauria de ser el març com el primer mes de l’any nou!
- Potser i era així, almenys el idioma ens diu això...