LA TRUCADA

Un relat de: Materile

A les tres i cinc de la matinada el so del mòbil la va mig despertar. No estava segura que aquell so conegut fos el seu o només fos del somni. Va donar mitja volta i va agafar el fil del son per continuar en el món oníric del qual quasi havia sortit.

Uns segons després va tornar a sentir el mateix so. Aquest cop es va incorporar del llit i va estendre la mà per buscar el mòbil. Amb veu encara dèbil abraçada pel son va mormolar:

¬―Diguiii ... Sí, sóc jo... És molt tard, tan necessari és que vingui ara? Bé, doni’m l’adreça. Agafo un taxi i vinc.

Mentre s’arreglava pensava amb el nom d’aquella noia: Agnès, Agnès, Agnès... com el seu. Només sabia que estava en perill. Va sortir de la seva cambra i li va dir a la monja que estava de torn:.

―He rebut una trucada molt important. Ja us diré alguna cosa...

La nit era fosca i freda, potser pel contrast amb la temperatura del seu cos que encara guardava l’escalfor del llit. De seguida va veure que venia cap a ella un taxi lliure. El va fer parar i hi pujar. El taxista enfilà el camí cap a la part vella de la ciutat. Només van ser deu minuts llarguíssims que la van portar a la porta d’un prostíbul. Una noia, asseguda al graó de la porta, encongida i tremolant, semblava esperar-la.

―Ets tu?
―Sí, l’Agnès...
―Jo també em dic Agnès. Quina casualitat! Per què m’has trucat? Com sabies el meu telèfon?
―La història és llarga, però n’hi faré un resum. No em trobo bé i he estat atacada pel meu pare en aquest prostíbul de merda on m’obliga a exercir la prostitució si vull un llit cada dia. No vull tornar en aquella casa ni vull ser maltractada ni humiliada. Només vostè em pot ajudar. Sor Clementina, que es passeja per aquests barris intentant salvar ànimes perdudes, em va parlar de vostè i em va dir que li truqués, que ho comprendria i m’ajudaria.
―Tens raó. Jo vaig tenir una filla que em van robar i que es deia Agnès. Ensenya’m el dit petit... Filla!
―Anem a la Casa, allà no et faltarà res!

Un nou dia es despertava ple d’esperances.



Comentaris

  • Bona feina, Maria Teresa[Ofensiu]
    deòmises | 14-12-2015

    I aquesta història necessita una extensió més gran per poder-la gaudir al 100% i arrodonir-la amb un bon colofó.

    M'ha agradat l'atmosfera i els capricis de l'atzar (vés a saber si la sor Clementina no en sabia alguna cosa, de tot l'entrellat...)


    d.

  • Que fort![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 25-11-2015

    Podria tractar-se d'un fet verídic, per què no? El que importa, però, és com has desenvolupat la trama d'aquesta història tan colpidora. Moltes vegades atrau més el com que el què i tu has sabut trobar la manera d'atreure el lector des del primer moment... des d'aquesta "trucada"
    L'enhorabona, Materile, i una forta abraçada.

  • Atmosfera[Ofensiu]
    Vicent Terol | 23-11-2015

    M'agrada l'atmosfera que crees al llarg del relat. Conte que enganxa des de la primera frase. Enhorabona!

  • M'ha enganxat[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-11-2015

    M'ha enganxat aquest inici de relat com si fos una novel·la negra. M'he quedat amb les ganes de saber més coses sobre aquestes dues Agnès.

  • Sorpresa final[Ofensiu]
    Carme_ | 20-11-2015

    Caram! quin gir en l'últim moment!
    Tota una sorpresa que s'endú algú que es dedica a ajudar els altres.
    Bona història.
    Carme.

  • Final de fulletó[Ofensiu]

    Caram! Un relat així, tan de fulletó, deixa en calçotets el mateix Narcís Oller. Enhorabona!

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 18-11-2015 | Valoració: 10

    On no hi manca una imaginació desbordant. Encara serà la filla. Es ben cert no s'ha de perdre mai l'esperança.
    Una abraçada guapíssima

  • A mig camí[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-11-2015 | Valoració: 10

    Un relat fantàstic, a mig camí del misteri i la tendresa. Realista per aquí, amb rerefons per allà. M'ha alegrat molt llegir-te de nou. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10