La teva història

Un relat de: somRiure

Com quan, per fi, coneixes aquella persona que sempre has sabut qui era, però que potser mai t'havies parat a pensar com era, qui era, però sempre sabent que era algú important.
Quan el veies i t'entraven ganes de saludar-lo com si res, però recordaves que ell no sabia de tu.

Un dia qualsevol te n'adones que et mira i somriu; tu te'l mires i no pots evitar que a la teva carona se t'il·lumini un petit somriure.
Cada cop que el veus torna a aparèixer aquell petit somriure a la cara, i ell, dissimuladament, contesta amb el mateix gest; per fi et decideixes a presentar-te i et diu que ell ja sabia de tu.
Un dia, inesperadament se t'acosta, et saluda, et dóna dos petons i et parla... És com si el conegués de tota la vida! - penses-.

Passa el temps i te n'adones que et crida massa l'atenció, cada dia el veus més cops, a cada moment, a cada instant, a tot arreu!

Sempre el tens present, per qualsevol cosa, cada cop que el veus, quan surts d'un lloc i saps que te'l trobaràs, i poc a poc vas pensant que cada vegada tens més ganes de coneixe'l encara més, de saber com és en realitat, però a la vegada veus que el temps no juga a favor teu i que et negarà la possibilitat de continuar poder saber més d'ell.
S'acaba el bon temps i la distància apareix.

Un dia, però, us trobeu per casualitat i passeu estones genials, màgiques.
Recordes aquell sentiment d'emoció, d'intriga, de sorpresa, de tranquil·litat, de seguretat... No vols que acabi mai aquesta sensació, però és tard i és l'hora de l'adéu.
El temps passa i només el veus de tant en tant, i te n'adones que cada instant amb ell, és únic, no es repetirà!

Comentaris

  • Aquesta és la meva història!!![Ofensiu]
    Fada del bosc | 09-03-2010

    Hola somriure.... saps m'agrada el teu nom i també m'agrada com escrius....
    expliques de manera senzilla unes sensacions que tots hem tingut, però en alguns casos com el meu la història continua...

  • per cert..[Ofensiu]
    GerRraRd | 05-03-2010 | Valoració: 10

    m'alegro que t'haguis decidit a pujar relats a la web! ^^

  • molt profund![Ofensiu]
    GerRraRd | 05-03-2010

    m'ha agradat veurem ficat en la pell de la protagonista, ja que per un moment m'he sentit identificat amb aquesta!

    I quina llàstima, quan t'adones que la relació que tens amb algú important per a tu (sigui un amic o algú que t'agrada) s'allunya i es refreda amb el temps, pero que bo quan el tornes a veure, i t'adones que la confiança segueix intacte!

    bon relat ;P

l´Autor

Foto de perfil de somRiure

somRiure

21 Relats

9 Comentaris

12421 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Mirat des d'un punt de vista extern ella era una noia d'allò més normal.

Una noia que sabia el que volia, estava segura del que significava la vida per ella, que quan es llebava cada mati sabia que els seus peus farien un nou camí i que viuria coses que no es repetirien, que cada visió de l'exterior canviaria cada cop que intentès tornar-ho a veure, que creixeria constantment, que la seva ment no parava d'aprendre coses noves i que com totes les persones, hi havia dies que era la persona més feliç del mon, i altres, en canvi, es considerava incompetent, i fins i tot una persona inútil i desitjava arribar a casa i poder desfogar-se plorant i culpant-se de tot.
Era una noia que tot i tenir grans canvis d'estat d'ànim sempre sabia tenir un somriure iluminat a la seva cara (o almenys ho intentava) ja que considerava que era el més important en una persona.

Era una noia molt expressiva i tot i que li costès demostrar els seus sentiments i exterioritzar-los, era una noia d'allò més afectiva i sentia profudament totes les emocions que despertaven els estímuls més propers del seu voltant.

Escribia, escribia molt, i ho feia per aclarar les seves idees, per recordar tot allò que passava per la seva ment en qualsevol moment i trobava interesant, i sobretot escribia per mantenir de manera conscient, real i fins i tot pròxima les seves experiències i vivències que considerava més importants, tot allò que despertava quelcom en ella que la feia sentir diferent a la resta, i d'aquesta manera aconseguia recordar tot allò que creia més irrelevant.

Era una noia curiosa, que intentava busar el sentit més llògic de la vida i de tot allò del que estava envoltada.
Era una noia positiva, que, en resum, volia viure la vida, fer-ho evolucionant i observant constantment tots aquells detalls més interessants.

Una noia que durant el dia a dia intentava seguir caminant, contiuar el seu camí, saltant les roques que impedien fer-lo fàcil, i arrosegant els peus quan es trobava davant una gran pujada, però a la vegada mai parava a descansar, abançava lentament quan necessitava un temps per saber quin camí escollir, i fins i tot era capaç de còrrer quan estava segura dels passos que la guiaven.

Els seus ulls miraven amunt, sense parar d'observar el cel, però els seus peus sabien caminar trepitjant el terra amb molta força i fent petits salts, sense necessitat d'intentar volar sabent que mai ho aconseguiria. Tot i aixi mai imaginava quin seria el final del seu camí però desitjava arribar-hi i viure tot allò que s'hi trobaría.