Cercador
Petita història de pirates III
Un relat de: somRiureMentre el teu cos segueix avançant cada cop a més velocitat, els teus pensaments arriben a un punt en que deixen que siguin les teves cames les qui, per una vegada a la vida, et guiïn. Per primer cop ets capaç de permetre't el luxe d'avançar sense mirar enrere, sense por ni estar pendent de saber on trepitjar.
Ets conscient en tot moment de que els teus pensaments, que per uns instants t’han deixat lliure, no deixen de ser els pensaments que sempre t’han acompanyat i que són precisament els que et fan saber qui ets, com ets i el que més desitges en aquest món i per aquest motiu, si han arribat a un punt en que t’han fet decidir que siguin els teus peus els que busquin el camí ha seguir, serà que saben perfectament que, tal i com diuen, el teu cap està extremadament lligat a les teves extremitats, i que saben com fer-te endinsar dins la mar que tant de respecte et fa.
El teu cos fa estona que camina, fa estona que no deixa de mirar enlaire. Observa el cel, observa el mar, observa la terra. Observa al seu voltant i se n'adona de que els seus pensaments, sense actuar, han fet que arribi al lloc on més desitja estar.
I es que de cop, quan has aconseguit tancar els ulls una nova impressió t’ha fet veure les coses clares. Sense preguntar-te com, has aconseguit veure’t, davant teu, vestida amb una samarreta negra i vermella de ratlles, amb un barret espectacular que conté un dibuix característic, amb uns pantalons mig trencats i amb un lloro al teu costat que no et deixa d'observar. Observa el teu aspecte, i veu que no ets conscient de qui ets realment. No entèn aquesta por que tens a endinsar-te dins la mar. A endinsar-te al teu món.
Se'n va volant, i mentre tu tornes a obrir els ulls, la teva mirada queda fixa a un punt minúscul que es veu a l’horitzó i intenta descobrir què és el que s’acosta i que es dirigeix directament cap a tu.
Cada cop es fa més gran, i poc a poc descobreixes que és un vaixell. Un vaixell de veles vermelles. El vaixell de veles vermelles que tant havies esperat està davant teu, acostant-se a tu sense intenció de frenar, i amb ganes d’endur-te amb ell. De tu depèn la cosa.
La decisió a prendre és teva, únicament teva i de la teva personalitat pirata. De ningú més.
Ets conscient en tot moment de que els teus pensaments, que per uns instants t’han deixat lliure, no deixen de ser els pensaments que sempre t’han acompanyat i que són precisament els que et fan saber qui ets, com ets i el que més desitges en aquest món i per aquest motiu, si han arribat a un punt en que t’han fet decidir que siguin els teus peus els que busquin el camí ha seguir, serà que saben perfectament que, tal i com diuen, el teu cap està extremadament lligat a les teves extremitats, i que saben com fer-te endinsar dins la mar que tant de respecte et fa.
El teu cos fa estona que camina, fa estona que no deixa de mirar enlaire. Observa el cel, observa el mar, observa la terra. Observa al seu voltant i se n'adona de que els seus pensaments, sense actuar, han fet que arribi al lloc on més desitja estar.
I es que de cop, quan has aconseguit tancar els ulls una nova impressió t’ha fet veure les coses clares. Sense preguntar-te com, has aconseguit veure’t, davant teu, vestida amb una samarreta negra i vermella de ratlles, amb un barret espectacular que conté un dibuix característic, amb uns pantalons mig trencats i amb un lloro al teu costat que no et deixa d'observar. Observa el teu aspecte, i veu que no ets conscient de qui ets realment. No entèn aquesta por que tens a endinsar-te dins la mar. A endinsar-te al teu món.
Se'n va volant, i mentre tu tornes a obrir els ulls, la teva mirada queda fixa a un punt minúscul que es veu a l’horitzó i intenta descobrir què és el que s’acosta i que es dirigeix directament cap a tu.
Cada cop es fa més gran, i poc a poc descobreixes que és un vaixell. Un vaixell de veles vermelles. El vaixell de veles vermelles que tant havies esperat està davant teu, acostant-se a tu sense intenció de frenar, i amb ganes d’endur-te amb ell. De tu depèn la cosa.
La decisió a prendre és teva, únicament teva i de la teva personalitat pirata. De ningú més.
l´Autor
21 Relats
9 Comentaris
13200 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Mirat des d'un punt de vista extern ella era una noia d'allò més normal.Una noia que sabia el que volia, estava segura del que significava la vida per ella, que quan es llebava cada mati sabia que els seus peus farien un nou camí i que viuria coses que no es repetirien, que cada visió de l'exterior canviaria cada cop que intentès tornar-ho a veure, que creixeria constantment, que la seva ment no parava d'aprendre coses noves i que com totes les persones, hi havia dies que era la persona més feliç del mon, i altres, en canvi, es considerava incompetent, i fins i tot una persona inútil i desitjava arribar a casa i poder desfogar-se plorant i culpant-se de tot.
Era una noia que tot i tenir grans canvis d'estat d'ànim sempre sabia tenir un somriure iluminat a la seva cara (o almenys ho intentava) ja que considerava que era el més important en una persona.
Era una noia molt expressiva i tot i que li costès demostrar els seus sentiments i exterioritzar-los, era una noia d'allò més afectiva i sentia profudament totes les emocions que despertaven els estímuls més propers del seu voltant.
Escribia, escribia molt, i ho feia per aclarar les seves idees, per recordar tot allò que passava per la seva ment en qualsevol moment i trobava interesant, i sobretot escribia per mantenir de manera conscient, real i fins i tot pròxima les seves experiències i vivències que considerava més importants, tot allò que despertava quelcom en ella que la feia sentir diferent a la resta, i d'aquesta manera aconseguia recordar tot allò que creia més irrelevant.
Era una noia curiosa, que intentava busar el sentit més llògic de la vida i de tot allò del que estava envoltada.
Era una noia positiva, que, en resum, volia viure la vida, fer-ho evolucionant i observant constantment tots aquells detalls més interessants.
Una noia que durant el dia a dia intentava seguir caminant, contiuar el seu camí, saltant les roques que impedien fer-lo fàcil, i arrosegant els peus quan es trobava davant una gran pujada, però a la vegada mai parava a descansar, abançava lentament quan necessitava un temps per saber quin camí escollir, i fins i tot era capaç de còrrer quan estava segura dels passos que la guiaven.
Els seus ulls miraven amunt, sense parar d'observar el cel, però els seus peus sabien caminar trepitjant el terra amb molta força i fent petits salts, sense necessitat d'intentar volar sabent que mai ho aconseguiria. Tot i aixi mai imaginava quin seria el final del seu camí però desitjava arribar-hi i viure tot allò que s'hi trobaría.
Últims relats de l'autor
- L'espiral de la Vida
- Petita història de pirates VII
- Petita història de pirates V
- Petita història de pirates VI
- Petita història de pirates IV
- Petita història de pirates VIII
- Petita història de pirates III
- Petita història de pirates II
- Petita història de pirates I
- Moments efímers i intangibles
- Societat estereotipada
- Conèixer-te a tu mateix
- Aquesta és la qüestió.
- detalls de la vida
- la teva mà