Cercador
Petita història de pirates VIII
Un relat de: somRiure- Dorms?
- No.
- En que penses?
- En la meva nova vida.
- I que és el que pense d’ella?
- De tant en tant, encara dubto si vaig escollir bé, però quan miro al meu voltant, veig la mar, veig el vaixell, veig la tripulació que m’acompanya, sé que vaig fer bé en quedar-me aquí i deixar el passat enrere.
- I llavors, per què hi dones més voltes?
- Per que, per molt que ho intenti, no puc oblidar aquell passat. Forma part de mi, de qui vaig ser i de qui soc ara. Si no hagués viscut aquell passat, ara no seria aquí, no sabria que és el que vull i necessito.
En ell hi queden persones que em van acompanyar i em van ajudar a veure’m a mi mateixa, i les trobo a faltar.
- Més d’un cop m’has dit que aquelles persones ja no son les mateixes que eren.
- I així és. De fet, quan hi penso no penso en les persones que son ara, penso en les que van ser quan van estar amb mi. Penso en tot el que vaig viure al seu costat, i reconec que de tant en tant m’agradaria que formessin part del meu present.
- Vols tornar a terra?
- No. Ho tinc clar. Vull seguir navegant. Vull seguir endavant. No vull tornar enrere. Sé que el necessito i el que em fa bé. Tu em fas bé. M’ensenyes coses noves, m’ensenyes a ser un pirata.
- T’he repetit mil cops que en el fons, ets un pirata més.
- Ho sé, però em trobo al mig. Estic al mig de la teva vida i dels altres. T’entenc i admiro el que fas i com ho fas, però no soc capaç d'arriscar-me com tu i seguir-te, tot i que m’encantaria.
- Temps al temps.
- Exacte. Sé que algun dia ho aconseguiré. Però és per aquest motiu, que doncs voltes al que va ser el meu passat. A vegades m’ajuda a entendre encara més que he de fer per aconseguir la meva meta. Però no vol dir que hi vulgui tornar. Simplement em fa recordar allò que no vull ser i cap on vull anar. La vida pirata és el que vull, viure sense preocupacions, sense temps, sense obligacions i fent el que necessiti i quan ho necessiti.
- No.
- En que penses?
- En la meva nova vida.
- I que és el que pense d’ella?
- De tant en tant, encara dubto si vaig escollir bé, però quan miro al meu voltant, veig la mar, veig el vaixell, veig la tripulació que m’acompanya, sé que vaig fer bé en quedar-me aquí i deixar el passat enrere.
- I llavors, per què hi dones més voltes?
- Per que, per molt que ho intenti, no puc oblidar aquell passat. Forma part de mi, de qui vaig ser i de qui soc ara. Si no hagués viscut aquell passat, ara no seria aquí, no sabria que és el que vull i necessito.
En ell hi queden persones que em van acompanyar i em van ajudar a veure’m a mi mateixa, i les trobo a faltar.
- Més d’un cop m’has dit que aquelles persones ja no son les mateixes que eren.
- I així és. De fet, quan hi penso no penso en les persones que son ara, penso en les que van ser quan van estar amb mi. Penso en tot el que vaig viure al seu costat, i reconec que de tant en tant m’agradaria que formessin part del meu present.
- Vols tornar a terra?
- No. Ho tinc clar. Vull seguir navegant. Vull seguir endavant. No vull tornar enrere. Sé que el necessito i el que em fa bé. Tu em fas bé. M’ensenyes coses noves, m’ensenyes a ser un pirata.
- T’he repetit mil cops que en el fons, ets un pirata més.
- Ho sé, però em trobo al mig. Estic al mig de la teva vida i dels altres. T’entenc i admiro el que fas i com ho fas, però no soc capaç d'arriscar-me com tu i seguir-te, tot i que m’encantaria.
- Temps al temps.
- Exacte. Sé que algun dia ho aconseguiré. Però és per aquest motiu, que doncs voltes al que va ser el meu passat. A vegades m’ajuda a entendre encara més que he de fer per aconseguir la meva meta. Però no vol dir que hi vulgui tornar. Simplement em fa recordar allò que no vull ser i cap on vull anar. La vida pirata és el que vull, viure sense preocupacions, sense temps, sense obligacions i fent el que necessiti i quan ho necessiti.
l´Autor
21 Relats
9 Comentaris
13198 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Mirat des d'un punt de vista extern ella era una noia d'allò més normal.Una noia que sabia el que volia, estava segura del que significava la vida per ella, que quan es llebava cada mati sabia que els seus peus farien un nou camí i que viuria coses que no es repetirien, que cada visió de l'exterior canviaria cada cop que intentès tornar-ho a veure, que creixeria constantment, que la seva ment no parava d'aprendre coses noves i que com totes les persones, hi havia dies que era la persona més feliç del mon, i altres, en canvi, es considerava incompetent, i fins i tot una persona inútil i desitjava arribar a casa i poder desfogar-se plorant i culpant-se de tot.
Era una noia que tot i tenir grans canvis d'estat d'ànim sempre sabia tenir un somriure iluminat a la seva cara (o almenys ho intentava) ja que considerava que era el més important en una persona.
Era una noia molt expressiva i tot i que li costès demostrar els seus sentiments i exterioritzar-los, era una noia d'allò més afectiva i sentia profudament totes les emocions que despertaven els estímuls més propers del seu voltant.
Escribia, escribia molt, i ho feia per aclarar les seves idees, per recordar tot allò que passava per la seva ment en qualsevol moment i trobava interesant, i sobretot escribia per mantenir de manera conscient, real i fins i tot pròxima les seves experiències i vivències que considerava més importants, tot allò que despertava quelcom en ella que la feia sentir diferent a la resta, i d'aquesta manera aconseguia recordar tot allò que creia més irrelevant.
Era una noia curiosa, que intentava busar el sentit més llògic de la vida i de tot allò del que estava envoltada.
Era una noia positiva, que, en resum, volia viure la vida, fer-ho evolucionant i observant constantment tots aquells detalls més interessants.
Una noia que durant el dia a dia intentava seguir caminant, contiuar el seu camí, saltant les roques que impedien fer-lo fàcil, i arrosegant els peus quan es trobava davant una gran pujada, però a la vegada mai parava a descansar, abançava lentament quan necessitava un temps per saber quin camí escollir, i fins i tot era capaç de còrrer quan estava segura dels passos que la guiaven.
Els seus ulls miraven amunt, sense parar d'observar el cel, però els seus peus sabien caminar trepitjant el terra amb molta força i fent petits salts, sense necessitat d'intentar volar sabent que mai ho aconseguiria. Tot i aixi mai imaginava quin seria el final del seu camí però desitjava arribar-hi i viure tot allò que s'hi trobaría.
Últims relats de l'autor
- L'espiral de la Vida
- Petita història de pirates VII
- Petita història de pirates V
- Petita història de pirates VI
- Petita història de pirates IV
- Petita història de pirates VIII
- Petita història de pirates III
- Petita història de pirates II
- Petita història de pirates I
- Moments efímers i intangibles
- Societat estereotipada
- Conèixer-te a tu mateix
- Aquesta és la qüestió.
- detalls de la vida
- la teva mà