Petita història de pirates V

- En què penses? - et pregunta de cop aquell pirata sense mirar-te directament i apropant-se a la vora del vaixell i intentant observar el que tu contemples.

- En res. En tot. En mi. En tu. En la vida en si - Li respons sense deixar d'observar l'horitzó fixament.

- I de què et serveix pensar en tot això?

- ... De res, i de tot a la vegada.

- No t'entenc.

- No em vulguis entendre, no ho aconseguiries. Sóc una persona que amaga massa els seus sentiments, que els pot arribar a demostrar sense haver dit res abans, ni ho dirà desprès. Pots quedar-te aquí, al meu costat, contemplant amb la mateixa intensitat i fixament l'horitzó que em permet saber què sento a cada moment, que em permet parlar amb mi mateixa i explicar-me què em passa. No vulguis entendre'm, però pots compartir aquests moments amb mi, per mi són únics i necessaris, i ja que no puc demostrar-te de cap altra manera el que em passa, et demano que et quedis aquí.

- Què creus que és el que et passa i t'expliques a tu mateixa?

- Sé, i tinc clar que ara mateix, estar damunt d'aquest vaixell, poder parlar amb tu, un pirata amb el que sempre he somiat, poder avançar per l'aigua sense rumb, ni llei, ni norma que m'impedeixi ser qui vull ser... em fa sentir feliç. Que cada cop estic més enganxada a aquesta mena de vida, però per un altre banda em fa mal haver deixat enrere tot el que m'enganxava a la vida que tenia abans.

- I, hi vols tornar?
- Si. O no. No ho sé. Vull tornar, però no vull marxar. Vull saber que tot i que visqui una nova vida, la vida que sempre havia imaginat i que sempre havia desitjat, la vida que tenia abans no desapareixerà mai, que sempre podré seguir arribant a port i viure el que vivia abans, encara que no sigui de la mateixa manera. No vull haver d'escollir, no vull haver de triar entre el present i el passat. El passat sempre estarà en mi, sempre m’acompanyarà, vagi on vagi en el present.
- T'entenc. I he de dir-te que no és impossible aconseguir-ho. El meu vaixell et pot portar on et faci falta, sigui quan sigui, i on i quan vulguis i ho necessitis. Només cal que ho demanis, que demostris el que sents, que ho expliquis, que ho diguis. Jo t'hi portaré.
- Veus? Precisament aquests petits detalls són els que no vull deixar passar, vull aprofitar. Estic vivint una nova vida que jo mateixa he escollit, que no puc negar que m'encanta, que no vull deixar de viure, i vull que part de la meva vida passada també ho entengui. Durant la meva vida passada no deixava de dir la mateixa frase, i és que en el fons sóc un pirata més, i tot el que m'envoltava ho sabia... Per què ara que ho puc ser, hi ha alguna cosa més que m'ho impedeix?