Petita història de pirates II

Un relat de: somRiure
I tu, que seguies esperant l'arribada d'aquelles velles que tant havies imaginat, de cop i volta, en el moment exacte en que eres capaç d'obrir els ulls veies com estaves envoltada de no res, no tenies a ningú al teu voltant, tot el que podies veure era una aigua clara que t'endinsava fins l'horitzó, una sorra d'un color estrany que no havies vist mai però que el seu tacte era el més agradable de tots els trepitjats anteriorment.

Una conversa et rondava pel cap. Algú, en algun moment determinat t'havia preguntat què feies allà, i tu havies respost que només esperaves i que no tenies intenció de fer res més doncs la por t'ho impedia.
Ara penses. Penses en aquella última frase que et va dir i li dones tota la raó del món. En el fons ets un pirata més.
Sempre ho has sigut, i sempre ho seràs i si ho penses fredament els pirates no poden tenir por de res. No tenen cap limit que no els permeti fer el que realment desitgen, no miren enrere i es decideixen a aconseguir tot el que es proposen.
Mentre tot això et ronda pel cap, el teu cos actua d'una manera extraordinària i fent com si no estigues connectat amb els teus pensaments, que encara donen voltes i més voltes a aquella por que no et deixa caminar endavant, notes com les teves cames s'aixequen, els teus peus avancen i toquen aquella aigua tant clara i tranquil•la que tens davant teu. El teu cos està decidit a endinsar-se dins la mar que tant de respecte li fa.
Ara el problema és que el teu cap encara segueix dubtant, no només de com endinsar-se si no de si fer-ho o no.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de somRiure

somRiure

21 Relats

9 Comentaris

12142 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Mirat des d'un punt de vista extern ella era una noia d'allò més normal.

Una noia que sabia el que volia, estava segura del que significava la vida per ella, que quan es llebava cada mati sabia que els seus peus farien un nou camí i que viuria coses que no es repetirien, que cada visió de l'exterior canviaria cada cop que intentès tornar-ho a veure, que creixeria constantment, que la seva ment no parava d'aprendre coses noves i que com totes les persones, hi havia dies que era la persona més feliç del mon, i altres, en canvi, es considerava incompetent, i fins i tot una persona inútil i desitjava arribar a casa i poder desfogar-se plorant i culpant-se de tot.
Era una noia que tot i tenir grans canvis d'estat d'ànim sempre sabia tenir un somriure iluminat a la seva cara (o almenys ho intentava) ja que considerava que era el més important en una persona.

Era una noia molt expressiva i tot i que li costès demostrar els seus sentiments i exterioritzar-los, era una noia d'allò més afectiva i sentia profudament totes les emocions que despertaven els estímuls més propers del seu voltant.

Escribia, escribia molt, i ho feia per aclarar les seves idees, per recordar tot allò que passava per la seva ment en qualsevol moment i trobava interesant, i sobretot escribia per mantenir de manera conscient, real i fins i tot pròxima les seves experiències i vivències que considerava més importants, tot allò que despertava quelcom en ella que la feia sentir diferent a la resta, i d'aquesta manera aconseguia recordar tot allò que creia més irrelevant.

Era una noia curiosa, que intentava busar el sentit més llògic de la vida i de tot allò del que estava envoltada.
Era una noia positiva, que, en resum, volia viure la vida, fer-ho evolucionant i observant constantment tots aquells detalls més interessants.

Una noia que durant el dia a dia intentava seguir caminant, contiuar el seu camí, saltant les roques que impedien fer-lo fàcil, i arrosegant els peus quan es trobava davant una gran pujada, però a la vegada mai parava a descansar, abançava lentament quan necessitava un temps per saber quin camí escollir, i fins i tot era capaç de còrrer quan estava segura dels passos que la guiaven.

Els seus ulls miraven amunt, sense parar d'observar el cel, però els seus peus sabien caminar trepitjant el terra amb molta força i fent petits salts, sense necessitat d'intentar volar sabent que mai ho aconseguiria. Tot i aixi mai imaginava quin seria el final del seu camí però desitjava arribar-hi i viure tot allò que s'hi trobaría.