La terra promesa

Un relat de: Emelkin

De les foteses del món
se n'han fet les ones
del mar on naufraguem.
Ara és tot tan fosc
que no veiem el fons,
les formes de mort,
els peixos en coma.
- Diuen que ja no queda terra ferma.-
Ara només queden instints,
supervivència, infravivència.
- El mar canta rèquiems
de notes salades
i silencis de plom
que cauen a la gran ombra
que ho és tot.-
Recordo els teus ulls.
Tornar enrere és
la terra promesa.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer