La taula de la rectoria

Feia molt de fred, estava nevant i varem rebre una telefonada que ens avisaven de que si voliem veure una taula molt maca que es venia, els avisesim que ens acompanyarien, doncs hi estava en una rectoria.

Esclar davant de tot aixo vam fer volar la imaginació pensant lo maca que debia de ser, era a una parroquia.
Res, res hi hem d'anar.

-Quan?
-Dema!
-Pero si dema es el dia de reis?
-Bueno i que! despres de rebre els regals marxem i ja esta, no pasa res.

Aixi ho vam fer, estava nevant moltisim i nosaltres anavem molt lluny, a Leon, pero endavant, per adelantar temps haviem quedat amb el sr.Gil trobarnos el demati seguent.

La nit encara ens va regalar una nevada ben forta i un vent endimoniat acompanyava a un fred que pelava i a la neu, que amb empentes i rodolons vam arribar al demati.

Ens varem trobar un poble molt petit i l'ambient era fosc i lleig, tot estava mullat, no sabies on posar el peus i alla ens esperava aquell senyor que estava parlant amb un sr, que anava amb el seu gos, en Gil el va saludar i despres ens va dir que no hi era el capella. Pero que aniria a buscar a l'alcalde i aixi ho va fer. Al cap de poca estona hi eren alla. I ens digue:

-Ustedes que quieren ver?
-Queremos ver una mesa que nos han dicho que se vende!
-Aqui no se vende ninguna mesa!

I amb tot aixo es va afegir un rollo de dones i uns altres homes.
-Que nada que nada! que la mesa no se vende!
-Que se ha creido esta gente?
-Oiga, que nosotros no nos hemos creido nada! que nos han avisado nada mas.
-Que la mesa no se vende, nos la dejo un senyor en herencia, que la mesa es nuestra i no se vende.

Nosaltres ens posarem molt violents, i li vam diguer a l'alcalde:

-No puede avisar al sr.cura?
-No, el sr.cura vive en otro pueblo!
-Pues almenos verla, que venimos de muy lejos, de Barcelona!
-Y para que la quieren ver, si no la tienen que comprar..... eso eso (deien els altres)

Ens vam despedir i vam anar al poble del sr.cura i alla ens va sortir la mare del capella.
-Mire que querian, mi hijo esta fuera i tardara dos dias en llegar.
-Mire sra. es que estavamos interesados en la mesa de la rectoria i los vecinos del pueblo no la venden dicen.
-Como que no la venden? Claro que la van a vender! Ya no les queda tejado en la iglesia! que se han creido estos! Bah! estan locos, ya vera ya que cuando la tengan pagar ellos si se la van a vender o no!

Faltaven dos dies perque arribes el capellà i tornava a nevar, ens vam enfilar al cotxe i vam marxar, quin mal regust ens va quedar.
Tot desilusionats a casa ens vam anar, pensant que no sempre tot surt be.


Maria Pilar (Valeria)