Cercador
La simfonia
Un relat de: Carme Alcoverro- Compartir:
sobre la pell d'asfalt,
encesa i eixuta.
Preludi de la simfonia que s'acosta.
Matisos sonors recorren l'escala
amb reverberació aquosa
i esclaten en foc candent
a ritme d'adagi.
La batuta inicia la dansa
que reclama alegria.
I elles riuen, i riuen,
una a sobre de l'altra,
inundant tota la pell,
que ja no és d'asfalt.
Que s'estremeix amb el tempo apassionat
i la cadència inflamada.
Anegada de so.
Simfonia prodigiosa,
promesa de fertilitat
per a l'ànima.
Comentaris
-
Sonoritat de versos. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 01-10-2021 | Valoració: 10
Un poema que sona a simfonia. Amb uns versos latents a vida que sonen a glòria.
M'ha agradat moltíssim, aquest poema.
Et recomano llegir aquests dos poemes meus que t'indico, quan puguis, naturalment:
-La rosada dels teus besos (1-01-2020)
-Els colors dels seus ulls (14-04-2020)
Gràcies. -
La pell d'asfalt[Ofensiu]Marnusa | 28-09-2021
Gràcies Carme.
Poema bonic i viu. Tot ell és fluïda melodia d'un ritme marcat per la pluja i unes gotes capaçes de tornar pell i fer vibrar l'ànima de l'asfalt més sec i dur.
Salutacions,
Marnusa -
Pluja[Ofensiu]Prou bé | 28-09-2021 | Valoració: 10
Una simfonia que anuncia vida ...un poema molt bell que fa sentir les gotes de pluja una a una i també plegades. Amb total cordialitat
-
música[Ofensiu]Atlantis | 28-09-2021
Un poema ple de música tan pel ritme com pel lèxic que utilitzes. No sé si é un significat especial però jo veig la pluja sobre l'asfalt i la pell.
M'ha agradat.
l´Autor
34 Relats
213 Comentaris
13528 Lectures
Valoració de l'autor: 9.98
Biografia:
Tot el que escric és aquí:https://unpamdeclavellinera.blogspot.com/