La simfonia

Un relat de: Carme Alcoverro
Cauen lentes les notes
sobre la pell d'asfalt,
encesa i eixuta.

Preludi de la simfonia que s'acosta.

Matisos sonors recorren l'escala
amb reverberació aquosa
i esclaten en foc candent
a ritme d'adagi.

La batuta inicia la dansa
que reclama alegria.

I elles riuen, i riuen,
una a sobre de l'altra,
inundant tota la pell,
que ja no és d'asfalt.

Que s'estremeix amb el tempo apassionat
i la cadència inflamada.
Anegada de so.

Simfonia prodigiosa,
promesa de fertilitat
per a l'ànima.

Comentaris

  • Sonoritat de versos. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-10-2021 | Valoració: 10

    Un poema que sona a simfonia. Amb uns versos latents a vida que sonen a glòria.

    M'ha agradat moltíssim, aquest poema.

    Et recomano llegir aquests dos poemes meus que t'indico, quan puguis, naturalment:
    -La rosada dels teus besos (1-01-2020)
    -Els colors dels seus ulls (14-04-2020)
    Gràcies.

  • La pell d'asfalt[Ofensiu]
    Marnusa | 28-09-2021

    Gràcies Carme.
    Poema bonic i viu. Tot ell és fluïda melodia d'un ritme marcat per la pluja i unes gotes capaçes de tornar pell i fer vibrar l'ànima de l'asfalt més sec i dur.
    Salutacions,
    Marnusa

  • Pluja[Ofensiu]
    Prou bé | 28-09-2021 | Valoració: 10

    Una simfonia que anuncia vida ...un poema molt bell que fa sentir les gotes de pluja una a una i també plegades. Amb total cordialitat

  • música[Ofensiu]
    Atlantis | 28-09-2021

    Un poema ple de música tan pel ritme com pel lèxic que utilitzes. No sé si é un significat especial però jo veig la pluja sobre l'asfalt i la pell.

    M'ha agradat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carme Alcoverro

7 Relats

37 Comentaris

1136 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93