La Señorita Laura

El meu home, de petit, no era res estudiós no es volia fitxa en les coses i a la meva sogra li van dir d'un col·legi que ho feien tan bé, que ho ensenyaven tot que ho feien molt bé, i que els nois aprenien tant i tant. !! Ohhhh. quin horror de col·legi, hi anaven 50 nois a la mateixa classe hi havien dos o tres cursos junts, quina esgarrifor!!! Allà no hi podia aprendre ningú.

Be! En aquest col·legi anava una colla de trinxeraires, que feien por .

Un dia al matí es va presentar un trinxeraire d'aquells en un ram de flors a les mans el va posar d'amunt de la tarima de la "Señorita Laura", quan va arribar la "señorita Laura" es va posar tant i tant contenta que no s'hi veia de cap ull.
-!Ohhhhh!-" Que cosa mas preciosa, que cosa mas bonita, esto si que es admirable, que gesto de educación,". Quan va acabar de fer demostracions d'afecte i estava més asserenada va preguntar
-¿Quien ha sido el niño que ha tenido está fineza?
- I el trinxeraire va dir- He sido yo, he sido yo Srta Laura.
-Ahhhh! Està muy bien ¿-Es que tienes jardín?
- No, no tengo jardín
-Pués de donde la has sacado estas flores?
- De un coche de muertos que estaba en la calle
-Cochino, esto no se tiene que hacer nunca, Ves a tirarlas a la basura y lavate bien las manos.