La saba del temps

Gitane, primer dir que no tinc excusa, he deixat de banda massa temps el comentar, estava... bé no importa.
El cas és que aquesta proximitat virtual que ens concedeix RC, ens permet veure'ns crèixer, refer-nos, canviar... a través dels textos que deixem a l'aire. I és un goig de veure la flor poètica que has esdevingut: aromàtica, evocadora, profunda, bella...

avec plaisir, un bes.

i els mots et troben

Sí, és això, trobar el poeta en el poema, de "saber-lo", com dius tu, de copsar el batec de qui s'ha vessat en els mots i ara, per mitjar d'aquest mateixos mots, ariiba a nosaltres, i amb ell respiram un mateix aire.
Fer-se còmplice de qui ha escrit els versos, quan els versos se't fiquen pell endins i t'arriben al moll de l'os.

Com és de gratificant, llegir-te!

sensibilitat ets tú

que gaudeix del fruit del teu endins.

Salut.
onatge