La relació de tres que són dos

Un relat de: Joan G. Pons
Trobada a la tauleta d’un bar coquetó. Racó romàntic. Mirades. Quatre paraules dolces. Silencis expressius.

De sobte... un so peculiar. Un mòbil.

Contesta un de la parella. L’altre mentrestant mira el seu mòbil i connecta i llegeix els missatges i truca i xerra, mitjançant el mòbil.

En aquella Taula dos persones i dos mòbils.... molt i molt independents.

Un silenci de parella. Una comunicació doble o més...

Cert que en els mòbils també hi ha persones... però moltes vegades, observo, anul•len la presència física de l’altre gent que ens acompanya i que es relaciona “vis a vis” sense cap aparell.

Som conscients que quan estem amb gent coneguda i sentim el nostre mòbil fem una tria ? i dediquem un temps d’aïllament al nostre entorn. I gairebé, sempre el nostre entorn hi ha persones.

Valorem aquesta tria ? Prioritzem ?

Sentim la transcendència d’aquesta desconnexió.... jo personalment amb el mòbil a la ma...els altres.... física substituida per un aparell.... que em parla i interrompeix....

Cerquem alternatives ? Cal prioritzar !!!

Comentaris

  • Hola Joan,[Ofensiu]
    Gemma Matas | 02-02-2014 | Valoració: 10

    Potser t'estranyi la meva resposta però, si no és que estigui esperant una trucada molt concreta, quan em trobo amb algun amic, acostumo a deixar el mòbil encès, per sense veu. En aquell moment, la trobada personal, per mi és prioritària. Quan ens acomiadament, miro si entretant algú s'ha volgut posar en contacte amb mi.

    Com sempre, has presentat un tema molt interessant.

    Una abraçada.

    Gemma

  • MOLT BO JOAN[Ofensiu]
    joandemataro | 01-02-2014 | Valoració: 10

    AQUESTA REFLEXIÓ ME LA FAIG JO SOVINT

    PRIORITZEM EL QUE TENIM DAVANT SISPLAU... TANQUEM ELS MÒBILS DE TAN EN TANT !

    salut joan