La Provença

Un relat de: Xantalam

*

Engrapo un mos de terra, roja i tèbia,
arrels de marduix i sentor d'alfàbrega.
Hi ha rajolins de sol entre les pedres,
una branca de romaní i sàlvia.

Recordo el jardí de la infantesa,
línies de lila morien al mar.
Hi ha camps arrenglerats de lavanda
dolces flors violetes besant la sal.

Fileres de verd, vinyes abocades
al blau cel per la timba del rocall.
Els vinyataires tresquen doblegats;
mengen ara blanc raïm i arengades.

Evoco el meu jardí de la infantesa;
oliveres i flors de cirerer.
Arrels solejades de la Provença,
sajolida, brots, flaires de llorer.

Un casalot ensotat entre boires;
em gronxo en el perfum del record,
pedalejo per senders d'albercocs,
camino pel jardí de la memòria.








Comentaris

  • Hi ha un bri de nostàlgia...[Ofensiu]
    copernic | 29-04-2009


    en els teus versos, plens de lluminositat, atrapats en unes arrels que provoquen un sentiment de pertayença. Aquest poema m'ha fet recordar "El perfum", tant el llibre com la pel.lícula i m'he vist emplenat pel penetrant aroma de la lavanda. M'ha semblat detectar una atracció per la terra, com a element. No sé si ets d'un signe de terra però potser t'agradaria "Taure, signe de terra" dins de la meva estimada llibreta vermella.
    Petons des de l'observatori!

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-03-2009

    de veritat, no sé que em passa, quan els veig escrits a la pàgina es tornen de colors els teus versos.

    Felicitats poetessa.

    Ferran

  • Investigant, fent de l'amic Watson...[Ofensiu]
    rnbonet | 18-03-2009

    ..he arribat ací. No em preguntes com: no ho sé!
    I et confesse que a mi, la cançó del Moustaki em portava a arrossars de la Ribera, a granotes raucant, a 'oncles' -així deien als treballadors vinguts a segar des de la Marina- dormits al terra prop dels carrers de fira i festa major.
    El teu record d'infància és ben proper, malgrat les tonalitats i les geografies. I has encertat! És això, precisament, el que volia trasmetre amb el cant del 'demi-grec/demi français'.
    De veritat, uns 'renglons curts bestials', d'aquells que fan abocar una llagrimeta al temps que encogeixen el cor.
    Salut i rebolica!
    PS. Encara mo m'he assabentat del/de la guanyador/a. Quina tranquil·litat, l'Eivissa d'hivern!!!

  • recordo el olor de les lavandes[Ofensiu]
    Avet_blau | 17-03-2009 | Valoració: 10

    Recordo una "escapada" llampec a la provença
    una passió de kilometres,
    per sommiar un violeta arrenglerat.

    recordo les olors de les lavandes
    o potser de les portes i finestres.

    recordo els ocells que hi niaven,
    tambe lavandes, que al cel, enfilaven.

    Avet

  • El jardí de la infantesa[Ofensiu]
    F. Arnau | 15-03-2009 | Valoració: 10

    Empar!
    Magnífica la teua poesia dels records de la infantesa, amb rimes musicals i colors de la Natura. El lila de l'espígol és magnífic als versos i a les fotos del teu àlbum. La veritat és que sembla un quadre surrealista i no m'estranya gens que t'haja quedat gravat al teu subconscient. Magnífica també la sonoritat dels decasíl·labs, un vers que en la nostra llengua llueix amb un pòsit de clàssic.
    Un plaer llegir-te, gairebé tan gran com haver-te conegut.

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS No he estat capaç de penjar els haikus del Repte del Bruixot sobre l'art japonès com volia (amb la imatge a l'esquerra i els versos al costat). Després de moltes proves, m'he donat per vençut, i l'he penjat a la manera tradicional... Em sap greu no haver-te pogut ajudar, doncs, sé que tu també volies fer el mateix. Si te'n surts, ja em diràs com ho has fet.

    Records al Ferran i el Roger

  • Jardins de la memòria,...[Ofensiu]
    leonardo | 12-03-2009 | Valoració: 10

    aquestes passejades per els nostres jardins particulars dels que em extret la nostra essència, sempre son reconfortants. M'ha agradat molt com el fas sentir i olorar i més ho fas en la musica que per a mi és un dels transmissors més potents fent-hi de banda sonora.
    Gràcies pel teu comentari

    leonardo

  • Tot caminant pel jardí de la memòria[Ofensiu]
    brins | 09-03-2009

    m´has transportat a uns paisatges deliciosos
    que conec i que admiro. Miris on miris, i a qualsevol hora, veus una meravella de color i
    sents una flaire encisadora. Tot plegat et fa sentir en una mena de paradís.

    El teu poema ha sabut reflectir aquesta bellesa. Et felicito!

  • Bellíssima evocació[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 09-03-2009

    de la terra enyorada: "Em gronxo en el perfum del record". Llegint els teus preciosos versos m'has transportat a La Provença que sempre he desitjat conèixer, però que encara no he trobat el moment. Ai, ai!
    Gràcies a tu he fet un bon tast d'aquesta terra. M'has permès olorar, veure i somiar en aquest paisatge francès que tu estimes tant i que deixes ben palès mitjançant els teus encantadors mots.
    Com sempre, Xantalam, és un plaer llegir-te. Feia dies que volia visitar-te i aquí em tens.
    T'envio un petó ben gran, poetessa.
    Mercè

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

592 Comentaris

134484 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic