La Promesa

Aquest cop no hi ha pretext
ni metàfora que entafori
l’eixida inexistent.

Tu i jo,
garjola de gemecs,
barrots de plom arrugats
per la suor
que es desploma
de la nostra carn
que crema i
evapora.

Tu i jo,
vapor de síl·laba,
silenci efervescent,
remor creixent
de libèl·lules
al ventrell.

I la promesa,
la promesa.

Jo,
titella dels teus ulls,
i tu,
bassal de sensacions,
remor cruixent
en col·lisió.

I la promesa,
nexe que sedueix
el nostre sexe
vehement.

Tu i jo,
la ment obscena,
vals de dits dements,
llavis enllaçats,
pluja enfora
i endins.

Aquest cop no hi ha pretext
ni metàfora , ni eixida.