LA POSTA DE SOL (4)

Ja ni et sent a l'espinada, plor, la banyera està plena, l'aigua surt, surt i no para de sortir i m'atrapa en aquesta capsa de soledat de la qual no tinc la clau. Tan sols sóc capaç de respirar, el pit se m'obstrueix de la pena, els ulls se'm volen tancar per sempre i estan entelats de plorar i, tu on ets? On t'amagues?

Ara dins la banyera et record, aquella banyera que un dia va ser lliure em demana on ets, aquella banyera que ara pesa em demana si tornaràs a caminar al meu costat, aquella banyera voladora ara em demana si mirarem la posta de sol rosada i ataronjada de nou, em mira els ulls i em demana: on t'amagues, felicitat?