LA POSTA DE SOL (2)

Un relat de: Ània Llum
En sortir al carrer, un cop d'aire fresc acaricia la meva galta, el dia sembla que em vol acompanyar, està ennuvolat, amb els carrers buits i puc sentir les meves passes enmig del silenci. Els tons grisos dels núvols indiquen una pluja atroç, d'aquelles de tardor, d'aquelles que s'emporten tot al seu pas. I et veig, et veig caminant al meu costat i et trobo a faltar.

Arribo al mercat i trec un paper arrugat de la butxaca dreta del meu abric verd i vaig cap al passadís 3 i agafo tot el que necessito.
De tornada cap a casa tot sembla igual, els núvols no es mouen, l'aire no corre, sembla que el temps s'hagi parat, ploro i s'omple la banyera. Quan deixo la compra a sobre la placa superior i em llevo l'abric torno a sentir un calfred, puc sentir la teva presència llunyana, on t'amagues?

El sol es comença a amagar per l'horitzó i el que haurien de ser tons rosats i taronges són núvols grisos i tristos que volen plorar i omplen la banyera.

Comentaris

  • Comentar el comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 20-05-2022

    Gràcies pel teu comentari i per la felicitació.
    És bonic.
    Amb total cordialitat

  • I i dos[Ofensiu]
    Prou bé | 19-05-2022

    Soledat i desesperança... Són en el relat que, tot i ser prosa, té reminiscències poètiques.
    Ben vingut a RC
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Ània Llum

Ània Llum

30 Relats

81 Comentaris

4590 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
No som escriptora, sinó una d'aquestes joves a on pàgines web com aquesta tenen l'amabilitat de cedir-nos un espai perquè diguem la nostra en forma de relat breu. La meva columna es titula "La banyera voladora", perquè sincerament no se m'acudeix què més dir davant del panorama que m'ofereix els meus pensaments i reflexions, i és vertaderament un goig i un privilegi que vosaltres la vulgueu llegir.