LA POSTA DE SOL (2)

En sortir al carrer, un cop d'aire fresc acaricia la meva galta, el dia sembla que em vol acompanyar, està ennuvolat, amb els carrers buits i puc sentir les meves passes enmig del silenci. Els tons grisos dels núvols indiquen una pluja atroç, d'aquelles de tardor, d'aquelles que s'emporten tot al seu pas. I et veig, et veig caminant al meu costat i et trobo a faltar.

Arribo al mercat i trec un paper arrugat de la butxaca dreta del meu abric verd i vaig cap al passadís 3 i agafo tot el que necessito.
De tornada cap a casa tot sembla igual, els núvols no es mouen, l'aire no corre, sembla que el temps s'hagi parat, ploro i s'omple la banyera. Quan deixo la compra a sobre la placa superior i em llevo l'abric torno a sentir un calfred, puc sentir la teva presència llunyana, on t'amagues?

El sol es comença a amagar per l'horitzó i el que haurien de ser tons rosats i taronges són núvols grisos i tristos que volen plorar i omplen la banyera.