La poma

El veig al capdamunt de l'escala
Amb el dit preparat per endossar-me'l
A l'orella
Em perfora el crani i em remena el cervell
Em furga les idees i em deixa el buit
Omple l'espai de paraules inconexes i
Va preparat, amb el dit, per endossar-me'l a l'orella

Mira't al mirall, que hi veus? ‎
Sempre serè aquí per humiliar-te millor
Jo tot ho faig millor
La ignomínia és el meu art! ‎
Si amb les tenalles et faig fora les dents‎
Et buido les conques dels ulls amb culleretes‎
T'escorxo d'una estrebada la panxa
I exposo al sol les teves entranyes
Ningú diria que sóc un bon pare
És per això que prefereixo dir-te trenta vegades seguides:‎
‎"Vols menjar una poma?"‎