La Plaça

Tot decau
i el temps és l'excusa.
La plaça s'erosiona
amb les veus de tants
que cauen dins el parany
d'arbres i cites.

Avui hi torno
- Els anys s'evaporen
dins la memòria.-
La plaça mastega records,
la teva pell, algun tendrum,
la carn gastada del passat.
- Encara porta el teu perfum.-

Potser això que em crema als llavis
és l'ombra d'un bes ocult
entre les branques
o potser
ets només tu
que em faltes.

La plaça és un cercle,
un pou, un rellotge
sense agulles,
ni temps
- Només parelles
que ens prenen el relleu-
i l'eco d'algun adéu,
un pou, algun tendrum,
la meva carn gastada
- Encara porta el teu perfum.-

Tot decau,
i el temps és l'excusa.
Una llàgrima s'omple de pols,
i es precipita pels versos
d'un poema ocult
a les branques
que cau,
cau.