La pesseta falsa

Mirin, ja em disculparan però es que ho sentit explicat tantes vegades que em sap greu que caigui al oblit. Es tracta d'un fet que li va passar al meu pare quan tenia 20 anys, a casa dels avis tenien negoci de transports, ja ho he explicat alguna vegada, primer anaven amb carros i cavalls, després varen venir els camions, que llàstima no els pugui mostrar aquí doncs eren models de la primera guerra europea de l'any 1914 i eren una monada, jajaja

Com que era la primera època dels cotxes, els avis varen comprar un "cotxu" (així s'anomenaven en aquella època) per anar a passeig, això volia dir: passejar pel Tibidabo, per Montjuïc, Vallvidrera etc. En fi, tot una colla d'excursions al volt de Barcelona.

El pare, aquest cotxet també l'agafava per el seu ús i per fer alguns diners fent de taxista; un bon dia d'aquest fent de taxi a la plaça Catalunya hi va pujar un senyor i alhora de pagar no es va adonar que li havia donat una pesseta falsa. Es va sentir molt estafat, era jove i només pensava com podia recuperar aquells diners. Al cap d'uns dies de rumiar va pensar que la tenia que recuperar encara que no fos gaire correcte, i va decidir anar-se'n a la estació de França a esperar algun client, al cap d'una estona va sortir un senyor amb dues maletes i es va enfilar a dins el cotxe. El pare durant el trajecte anava pensant que li donaria la pesseta falsa a aquest home i quan va arribar al seu destí al cobrar li va donar la pesseta falsa de canvi. Durant un moment es va sentir aliviat perquè s'havia tret de sobre la pesseta falsa però la seva sorpresa va ser més gran quan anava a guardar els diners i es va trobar un duro falç (duro sevillano, li deien).

Com podia ser! Quina casualitat! No parava de mirar el duro com brillava a la seva mà... i va pensar que ja no hi pensaria més, que no valia la pena ser egoista perquè encara et podia sortir més malament.