La pesseta falsa

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Mirin, ja em disculparan però es que ho sentit explicat tantes vegades que em sap greu que caigui al oblit. Es tracta d'un fet que li va passar al meu pare quan tenia 20 anys, a casa dels avis tenien negoci de transports, ja ho he explicat alguna vegada, primer anaven amb carros i cavalls, després varen venir els camions, que llàstima no els pugui mostrar aquí doncs eren models de la primera guerra europea de l'any 1914 i eren una monada, jajaja

Com que era la primera època dels cotxes, els avis varen comprar un "cotxu" (així s'anomenaven en aquella època) per anar a passeig, això volia dir: passejar pel Tibidabo, per Montjuïc, Vallvidrera etc. En fi, tot una colla d'excursions al volt de Barcelona.

El pare, aquest cotxet també l'agafava per el seu ús i per fer alguns diners fent de taxista; un bon dia d'aquest fent de taxi a la plaça Catalunya hi va pujar un senyor i alhora de pagar no es va adonar que li havia donat una pesseta falsa. Es va sentir molt estafat, era jove i només pensava com podia recuperar aquells diners. Al cap d'uns dies de rumiar va pensar que la tenia que recuperar encara que no fos gaire correcte, i va decidir anar-se'n a la estació de França a esperar algun client, al cap d'una estona va sortir un senyor amb dues maletes i es va enfilar a dins el cotxe. El pare durant el trajecte anava pensant que li donaria la pesseta falsa a aquest home i quan va arribar al seu destí al cobrar li va donar la pesseta falsa de canvi. Durant un moment es va sentir aliviat perquè s'havia tret de sobre la pesseta falsa però la seva sorpresa va ser més gran quan anava a guardar els diners i es va trobar un duro falç (duro sevillano, li deien).

Com podia ser! Quina casualitat! No parava de mirar el duro com brillava a la seva mà... i va pensar que ja no hi pensaria més, que no valia la pena ser egoista perquè encara et podia sortir més malament.

Comentaris

  • "Duros sevillanos"[Ofensiu]
    kukisu | 28-10-2006

    "Ser més fals que un duro sevillano" això deien els nostres avantpassats i tu ho exposes ben clarament en aquesr relat, que com tots els teus és un document sobre la manera de viure d'abans.
    Molts petons, Maria Pilar!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

509 Comentaris

285901 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com