LA PENITÈNCIA

Un home va caure dins un precipici profund.
Hi jeu, ferit, està morint...
Van venir els seus amics. Van provar, aguantant-se un darrere d’altre, ajudar-li abaixant, però quasi van caure ells mateixos.

Va venir la caritat. Va baixar l’escala al precipici, però... ai!- li falta per arribar al final!
Van venir els bons fets (per ell un dia), van tirar una corda llarga a baix. Però la corda tampoc hi arribava...
Van ser inútils els esforços per salvar l’home de la seva fama destacable, gran diners, el poder...

Per fi va apropiar la penitència. Li va estira la mà. L’home es va agafar i... va sortir del precipici!
-Com t’has pogut?- van sorprendre tots.
Però la penitència no tenia el temps de respondre. Ella tenia pressa córrer cap a l’altre gent, ells quins podia salvar només ella...





@ Autor: monge Varnava (E. Sanin) (www.esanin.ru)
Traducció i adaptació: Liudmila L. (publicació digital amb el permís de l’autor)