La Pasqualina i les tonyes

Les tonyes són unes pastetes delicioses, semblants a d'altres, que cadascuna d'elles són caracterització de la pròpia província a la qual pertanyen.

La Pasqualina era una noieta que va servir a casa meva, recomanada i molt bona noia, ajudava molt a la mare quan tenia tanta feina amb la botiga.

Particularment, en guardo molt bons records, com per exemple la volta que fèiem cada dia per passar davant de l'aparador de la pastisseria Fígols, una de les millors de Barcelona. Al mirar aquell generós mostrari de dolços ens queia, com vulgarment es diu, la baba i acabàvem entrant, fent que la pobre Pasqualina em convidés a menjar i delectar-nos amb alguna d'aquestes delícies.

A l'hora de menjar sempre trobava diferencies i deia:

- "Mire señorita, fregar, barrer, todo eso es igual que en mi pueblo, pero la comida... la comida no, eh? Que no, que no!!"

El diumenge, la mare ja estava una mica cansada de sentir com repetia diàriament lo bones que eren les tonyes. Un diumenge menjàvem braç de gitano, però... com les tonyes... res! Un altre, biscuit glaçé o lioneses, però com les tonyes...res!

Un dia arribaren una capsa de les famoses tonyes, sa mare ens les enviava com a obsequi, tots estàvem molt emocionats i vam guardar-les esperant que hi fóssim tots.

Arribat el moment, amb quina il·lusió vam obrir aquella tan esperada i desitjada capsa!! Al veure-les, vam pensar: -Deuen ésser bones... I tant que ho eren de bones!

La Pasqualina, en canvi, va trobar-les horroroses i va dir-nos, quasi plorant i vermella com un tomàquet:
- "No se coman esto!!! Que no vale nada, no se que ha pasado, si habran salido mal o es que yo he cambiado."

I nosaltres li dèiem:
- "No, Pasqualina, que son muy buenas!"

Es va posar esbojarrada, finalment acabarem pel terra recollint tonyes, n'hi havien per tot arreu!

Amb aquest relat, ha quedat ben entès, que les coses més gustoses, valuoses, etc... al cap d'un temps de no usar-les o be disfrutar-ne del seu sabor, poden canviar i no ser del nostre gust.

Al mateix temps, hauríem d'ésser conscients que no és bo ni recomanable idealitzar quelcom, sigui el que sigui, perquè més tard o en el moment en que ho tenim, no resulta tan excel·lent com la nostre ment havia imaginat.