la parranda toca sola

El meu besavi
tenia un negoci de transports
en aquell temps, a primers del segle XX
funcionava amb carros i cavalls.

Això li portava que
amb gitanos tractava

Tot passava a sants
barriada de barcelona
tocant a la plaça espanya
allí es desarrollaven totes les operacions

En moltes ocasions,
el meu besavi s'emportava al seu nét,
o sigui al meu pare, Josep.
i entre els gitanos
n'hi havia un amb qui molt simpatitzava.

Varen passar els anys
i un dia el gitano va trobar al pare
Pep, que així li deia el gitano
Quina alegria tinc,
Mira que t'has fet gran.

Que contenta estaria
la roseta de veure't
Mira no m'ho neguis,
diumenge vine a dinar!
El pare, per no despreciar l'afecte
gran que li tenia aquell home
no l'hi va poder negar
i el diumenge cap a cal
gitano se'n va anar.

Allí l'estaven esperant i
van fer una festa gran.

Aven dinat a fora a la fresca es van sentar
però es varen espantar
un gitano de casa va sortir
i cridant ewverat va dir:
Veniu tots aquí
a casa fantasmes hi ha
doncs la parranda toca sola.

I tots esverats
a poc a poc hi van anar.

Tenien molta por,
no hi gosaven entrar
i el pare a poc a poc
hi va arribar.

I agafant la parranda amb la ma
es va adonar que un ratinyol
la feia tocar.

tots varen quedar molt parats
no es podien imaginar
que un ratinyol la parranda fes tocar.